L'estudi, coordinat pel Dr. Eduard Vieta, cap de Servei de Psiquiatria del Clínic i de la Unitat de Trastorns Bipolars i Depressius del Clínic-IDIBAPS, i pel Dr. Miquel Bernardo, consultor sènior de la Unitat d'Esquizofrènia i cap de l' grup de recerca en Esquizofrènia de l'IDIBAPS, és el resultat de l'anàlisi de les primeres dades de el projecte Barcelona Resilience Survey for Mental Health COVID-19 (BRIS-MHC), un estudi longitudinal plantejat per avaluar l'impacte del confinament i la pandèmia COVID-19 en persones amb o sense un trastorn mental.
En l'estudi els autors descriuen els resultats d'una enquesta realitzada durant el primer confinament i l'inici de l'estat d'alarma a Espanya. Es van comparar els resultats de 413 persones sense trastorn psiquiàtric i de 206 que van reportar tenir el diagnòstic d'un trastorn mental.
Les persones sanes van informar utilitzar més estratègies d'afrontament saludables per lluitar amb el confinament comparat amb les persones diagnosticades amb un trastorn psiquiàtric com, per exemple, seguir una rutina, mantenir una dieta saludable, fer exercici físic o parlar amb familiars i amics. També van reportar menor simptomatologia ansiosa i depressiva, així com menys canvis en la qualitat de la son i en el consum de tabac.
Quan els autors van analitzar possibles diferències entre diferents trastorns psiquiàtrics, les persones amb trastorns d'ansietat i/o depressió semblaven afrontar pitjor la situació de pandèmia comparat amb aquelles amb un trastorn mental sever com el trastorn bipolar o l'esquizofrènia. El primer grup presentava un major malestar psicològic, més alteracions en el son, van informar haver patit més situacions desagradables durant el confinament i mantenien expectatives més negatives cap al futur.
L'evidència científica assenyala que les persones amb un trastorn mental solen presentar més dificultats per afrontar situacions estressants, com la que es viu en l'actualitat, i incrementa, en conseqüència, el risc de recaiguda. Tot i que els autors no van detectar diferències entre grups en variables directes com el nombre de visites a urgències psiquiàtriques, nombre d'ingressos hospitalaris o temptatives suïcides, comenten que "actualment hi ha prou evidència que la pandèmia de la COVID-19 impacta en la salut mental d'una gran part de la població, de manera que el seguiment longitudinal i l'estudi d'altres variables relacionades com el clima familiar, la resiliència i la cognició ens proporcionaran més dades i ajudaran a comprendre millor les conseqüències de la situació de pandèmia sobre la salut mental en la població general i, més específicament, en els nostres pacients".
Aquest tipus d'estudis són un primer pas per ajudar-nos a comprendre quines poblacions poden necessitar intervencions psicoterapèutiques específiques per fer front a situacions estressants. Enfortir la resiliència de cadascú a través de la promoció d'hàbits de vida saludables, mantenir rutines en la vida diària, proporcionant pautes d'higiene de la son i tècniques de relaxació, poden ser eines útils per afrontar aquesta situació.
Referència de l'article:
Effects of the COVID-19 pandemic and lockdown in Spain: comparison between community controls and patients with a psychiatric disorder. Preliminary results from the BRIS-MHC STUDY.
Solé B, Verdolini N, Amoretti S, Montejo L, Rosa AR, Hogg B, García-Rizo C, Mezquida G, Bernardo M, Martínez-Aran A, Vieta E, Torrent C.
J Affect Disord. 2020 Nov 24;281:13-23. doi: 10.1016/j.jad.2020.11.099
