El Dr. Juan Cañete, consultor sènior de el Servei de Reumatologia del Clínic i investigador de el grup Artropaties inflamatòries de l'IDIBAPS, ha participat en aquest estudi publicat a la revista Nature Communications, que evidencia que els tractaments que milloren la funció de la barrera intestinal atenuen els símptomes de l'artritis.
El paper de la microbiota intestinal en les malalties autoimmunes
Alteracions en la composició de la microbiota intestinal, el que es coneix com disbiosi, s'associen amb l'aparició de malalties autoimmunes, com la diabetis de tipus 1, l’esclerosi múltiple, el lupus sistèmic eritematós i l’artritis reumatoide.
Diferents estudis apunten que l'inici de l'artritis reumatoide es relaciona amb la microbiota intestinal: s'ha vist que fragments de la paret cel·lular de diferents bacteris intestinals són artritogènics, és a dir, que promouen la malaltia; que alguns fàrmacs per a l'artritis tenen efectes antimicrobians; i que la restauració de la funció normal de la microbiota (eubiosi) en pacients amb artritis indueix una millora clínica.
D'altra banda, la dieta, el principal factor amb capacitat per influir en l'estat de la microbiota, també s'ha demostrat que té un impacte sobre l'artritis.
"Amb tot, els mecanismes pels quals la microbiota intestinal influència l'aparició de les malalties autoimmunes, no es coneixen amb detall", explica Juan Cañete.
Aproximació preventiva per frenar l'inici de les malalties autoimmunes
En l'estudi publicat a Nature Communications, els investigadors han identificat que la integritat de la barrera intestinal és un aspecte clau en el pas de l'autoimmunitat a inflamació. La zonulina, una proteïna que modula la permeabilitat de les unions estretes entre les cèl·lules de la paret del tracte digestiu, està molt sobreexpressada en ratolins i persones amb malalties autoimmunes i es pot utilitzar per predir la transició de l'autoimmunitat a la inflamació en artritis reumatoide . "Nivells elevats de zonulina en sèrum es relacionen amb una barrera intestinal més permeable, el que provoca una alteració i posterior inflamació a través de la migració de cèl·lules immunes des de l'intestí a l'articulació", assenyala Juan Cañete. "Vam veure que els pacients amb alt risc de desenvolupar artritis reumatoide, que tenien elevada la concentració de zonulina en sèrum anaven desenvolupant la malaltia durant el seguiment en l'estudi", afegeix.
Restaurar la barrera intestinal en les fases més precoces de l'artritis utilitzant molècules que s'uneixin a diferents receptors de les cèl·lules intestinals inhibeix el desenvolupament de l'artritis. A més, el tractament antagonista de la zonulina, que augmenta la integritat de la barrera intestinal, redueix de forma efectiva l'inici de la malaltia. "Hi ha un inhibidor de la zonulina (acetat de larazotida) que es troba en un assaig clínic en fase III per al tractament de la celiaquia i que podria ser útil també en l'artritis reumatoide. De fet, l'any que s'inciarà un estudi de prova de concepte en pacients en risc de desenvolupar artritis reumatoide o en les fases inicials de la malaltia, amb zonulina com a biomarcador i larazotida com a tractament”, explica Juan Cañete.
Aquestes dades identifiquen una aproximació preventiva per frenar l'inici de malalties autoimmunes que es centra en millorar la funció de la barrera intestinal. "Atès que el tractament precoç de les malalties autoimmunes, com l'artritis reumatoide, millora el pronòstic a llarg termini dels pacients i augmenta les possibilitats de remissió, millorar la funció de la barrera intestinal des del primer moment d'aparició de la malaltia proporciona una oportunitat per modular la inflamació característica de l’artritis reumatoide", conclou el Dr. Cañete.
Referència de l’article:
Targeting zonulin and intestinal epithelial barrier function to prevent onset of arthritis.
Tajik N, Frech M, Schulz O, Schälter F, Lucas S, Azizov V, Dürholz K, Steffen F, Omata Y, Rings A, Bertog M, Rizzo A, Iljazovic A, Basic M, Kleyer A, Culemann S, Krönke G, Luo Y, Überla K, Gaipl US, Frey B, Strowig T, Sarter K, Bischoff SC, Wirtz S, Cañete JD, Ciccia F, Schett G, Zaiss MM.Nat Commun. 2020 Apr 24;11(1):1995. doi: 10.1038/s41467-020-15831-7.
