Gràcies a aquest descobriment, es podria establir un nou biomarcador que faciliti la selecció dels pacients amb hepatocarcinoma avançat que respondran o no a aquesta teràpia. En l’estudi hi ha participat Josep M. Llovet, cap del grup de recerca translacional en oncologia hepàtica de l’IDIBAPS, professor ICREA i de la Universitat de Barcelona, i director del Liver Cancer Program a la Icahn School of Medicine at Mount Sinai (New York).
El carcinoma hepatocel·lular (HCC) és el tipus més freqüent de càncer de fetge, la tercera causa de mort per càncer al món i té una incidència de 800.000 nous casos l’any. Tot i que el seu tractament ha millorat molt en els últims anys, els pacients diagnosticats en estadis avançats tenen poques opcions terapèutiques. Recentment, la FDA ha aprovat diferents immunoteràpies per aquesta malaltia. Entre aquestes teràpies, les més innovadores fins el moment són les teràpies anti PD-1 (Programmed cell Death 1), que indueixen un 15-20% de respostes objectives . La PD1 és una proteïna que es troba a les cèl·lules T (un tipus de cèl·lula del sistema immunitari) i que ajuda al cos a controlar i frenar les respostes immunitàries. Si la PD1 s’inhibeix, augmenta la capacitat de cèl·lules immunitàries de destruir altres cèl·lules, com les canceroses.
“Els resultats de la terapia anti-PD-1 en assaigs clínics demostra que entre el 15-20% dels pacients amb hepatocarcinoma avançat responen al tractament, fet que s’associa a un augment de la supervivència. Això indica que hi ha mecanismes que confereixen resistència a la terapia anti-PD-1 i ressalta la urgent necessitat d’identificar marcadors per una òptima selecció dels pacients”, explica Josep M. Llovet. En altres tipus de càncer – com melanoma o càncer de pulmó- s’ha vist que les taxes de resposta dels pacients a la immunoteràpia milloren de forma significativa si se selecciona aquells que respondran millor.
L’estudi publicat a Cancer Discovery demostra, a través d’un nou model animal amb ratolins, com l’activació de diferents proteïnes dels tumors afecten la resposta immune contra les cèl·lules tumorals. En concret l’estudi mostra que l’activació de la β-catenina -generalment per mutacions d’aquest gen, presents en el 30% dels pacients amb hepatocarcinoma- es correlaciona amb un menor reclutament de cèl·lules dendrítiques i una menor activitat de les cèl·lules immunes T. Aquestes alteracions de la immunitat observades en tumors amb mutacions de β-catenina s’associarien a una resistència primària al tractament amb inhibidors de PD-1.
Aquests mecanismes són també rellevants per la mateixa malaltia en humans i poden proporcionar un biomarcador útil per seleccionar pacients. D’aquesta manera es podria contribuir a una immunoteràpia més precisa i efectiva per al carcinoma hepatocel·lular avançat.
Referència de l’estudi:
Ruiz de Galarreta M, Bresnahan E, Molina-Sanchez P, Lindblad KE, Maier B, Sia D, Puigvehi M, Miguela V, Casanova-Acebes M, Dhainaut M, Villacorta-Martin C, Singhi AD, Moghe A, von Felden J, Tal Grinspan L, Wang S, Kamphorst AO, Monga SP, Brown BD, Villanueva A, Llovet JM, Merad M, Lujambio A.
Cancer Discov. 2019 Jun 11. pii: CD-19-0074. doi: 10.1158/2159-8290.CD-19-0074.
