En l’estudi hi han participat el Rubèn González-Colom, Isaac Cano i Josep Roca, investigadors de l’IDIBAPS. El treball ha rebut finançament del Departament de Salut de Catalunya en el marc del projecte TRAJECTOME (programa EU ERA PerMed), amb la col·laboració del grup de CatSalut - Digitalització per la Sostenibilitat del Sistema de Salut (DS3).
El projecte TRAJECTOME va avaluar noves metodologies per estudiar els mecanismes biològics que expliquen les associacions i les trajectòries de malalties amb èmfasi en la medicina preventiva i de precisió. La depressió va ser el cas d’ús central del projecte.
Què és la depressió o el trastorn depressiu?
Els trastorns depressius són un conjunt de malalties que tenen com a símptoma en comú la presència de tristesa patológica. Però no es tracta d’una malaltia homogènia. Es manifesta de manera molt variada, amb símptomes i comorbiditats que poden diferir notablement d’una persona a una altra. Això dificulta el seu tractament i la comprensió a nivell biològic i clínic.
“Per abordar aquesta complexitat, els investigadors ens vam proposar identificar diferents "clústers" o grups de pacients que compartissin característiques genètiques i clíniques similars”, explica Isaac Cano.
Set grups amb perfils genètics i factors de risc únics
Per a l’estudi es van analitzar dades de 12 milions de participants provinents de cohorts de diversos països europeus, com el Regne Unit, Finlàndia i Espanya. Utilitzant un enfocament innovador basat en xarxes bayesianes dinàmiques, han estudiat les trajectòries de morbiditat, és a dir, els patrons de malalties al llarg de la vida, en persones amb depressió.
A través de l'anàlisi de les trajectòries de morbiditat, es van identificar set clústers de pacients, que comparteixen perfils de risc i protecció específics, amb característiques genètiques i clíniques diferenciades. A més, es va observar que alguns d’aquests grups tenien una càrrega més alta de malalties, especialment relacionades amb processos inflamatoris.
“Un dels descobriments més importants va ser, precisament, la identificació de la influència dels processos inflamatoris en els perfils dels pacients amb una major càrrega de malalties. Aquesta troballa suggereix que, per a certs subgrups de persones amb depressió, els tractaments que abordin la inflamació podrien ser particularment efectius”, afirma Rubèn González-Colom.
Implicacions per a la personalització dels tractaments
L’objectiu final d’aquest estudi és millorar els tractaments actuals per a la depressió mitjançant un enfocament més personalitzat. La identificació de diferents perfils de risc genètics i no genètics podria permetre dissenyar tractaments específics per a cada pacient, en lloc d’aplicar una solució genèrica.
Segons els investigadors, els resultats d’aquest estudi tenen el potencial de canviar com entenem i tractem la depressió. La creació d’un mapa detallat de l’herència genètica i de les correlacions entre aquests clústers ofereix una nova perspectiva sobre la neurobiologia del trastorn depressiu major. De fet, les troballes suggereixen que les trajectòries de morbiditat són clau per entendre els mecanismes biològics subjacents a aquesta malaltia.
Cal esmentar que els resultats globals del projecte TRAJECTOME ofereixen un elevat potencial de generalització amb aplicacions rellevants pel que fa a la prevenció i gestió de la multimorbiditat que transcendeixen el cas d’ús.
Referència de l’estudi:
Gezsi A, Van der Auwera S, Mäkinen H, Eszlari N, Hullam G, Nagy T, Bonk S, González-Colom R, Gonda X, Garvert L, Paajanen T, Gal Z, Kirchner K, Millinghoffer A, Schmidt CO, Bolgar B, Roca J, Cano I, Kuokkanen M, Antal P, Juhasz G. Unique genetic and risk-factor profiles in clusters of major depressive disorder-related multimorbidity trajectories. Nat Commun. 2024 Aug 21;15(1):7190. doi: 10.1038/s41467-024-51467-7. PMID: 39168988; PMCID: PMC11339304.
