Les defensines són pèptids de síntesi endògena amb un ampli espectre antimicrobià i efectes inmunomoduladors. Tenen una potent activitat anti-VIH, actuant directament sobre el virus i les cèl·lules diana. Segons la seva estructura, les defensines en humans es classifiquen en dos subfamílies: a-defensines i ß-defensines, ambdues amb activitat anti-VIH. Les a-defensines, també conegudes com a pèptids de neutròfils humans, s'emmagatzemen en els neutròfils i en menor mesura en d’altres tipus de leucòcits. Encara que l'activitat anti-VIH de les a-defensines 1-3 s'ha demostrat clarament in vitro, la seva possible funció protectora durant la infecció pel VIH in vivo encara no ha estat determinada.
En un recent estudi, els autors ja demostraven que les a-defensines 1-3 són produïdes per cèl·lules dendrítiques immadures derivades de monòcits (CDDM) en individus sans i són capaces de modular la seva maduració i procés de diferenciació. Les cèl·lules dendrítiques (CD) són les principals cèl·lules presentadores d'antígen i tenen un paper fonamental en la resposta immune innata contra diferents infeccions virals, especialment durant la resposta que es genera enfront del VIH. A causa de la seva localització mucosa, es considera que les CD són les primeres en capturar el VIH i, després de portar-lo als nòduls limfàtics, fan de mitjanceres en la transmissió dels virions de VIH-1 a cèl·lules T CD4, la principal via de replicació i disseminació del VIH-1. En el present estudi es van analitzar les CDDM, un model de cèl·lules dendrítiques mieloides generades in vitro. Aquest tipus de cèl·lules demostrarien ser fonamentals en la infecció per VIH primerenca i per tant, la seva capacitat per a produir i alliberar a-defensines 1-3 té una especial rellevància fisiològica.
Per a aquest estudi es van reclutar controls sans, no infectats, i pacients infectats pel VIH-1. Aquest darrer grup de pacients es va classificar en quatre subgrups: controladors d'elit (pacients capaços de controlar el VIH sense teràpia, amb una càrrega viral inferior a 50 còpies d’ARN/ml i que constitueixen un 5% de la població infectada), controladors virèmics (amb una càrrega superior a 50 i inferior a 5000 còpies/ml sense teràpia), no-controladors virèmics (càrrega superior a 5000 còpies/ml sense teràpia) i pacients amb teràpia antiretroviral (HAART). Tots els pacients mostraven un recompte de cèl·lules T CD4 superior a 450 cèl·lules/mm3. Els resultats revelen que les cèl·lules dendrítiques immadures en els pacients infectats pel VIH que controlen la infecció produeixen nivells més alts d’a-defensines 1-3 que en el grup de controls no infectats. Per tant, els nivells d’a-defensines 1-3 s'associen a un millor control de la infecció pel VIH i a un alentiment en la progressió de la malaltia. L'estudi dels controladors, especialment els d'elit, és especialment significatiu ja que aquests individus demostren que és possible controlar de manera natural la replicació pel VIH sense teràpia antiretroviral.
Les troballes de l'estudi demostren que les a-defensines 1-3 poden ser potencials agents profilàctics i obren una nova línia d'investigació per a tractar la infecció per VIH/SIDA, encara que futurs estudis seran necessaris per a determinar el valor d'aquestes molècules com a una important alternativa diagnòstica i terapèutica que permeti detenir o alentir la replicació del VIH en pacients seropositius.