Els resultats d’aquest estudi obren vies per a la investigació en noves dianes terapèutiques, així com per a l'estudi de la possibilitat de reutilitzar per al tractament del trastorn bipolar fàrmacs que ja es fan servir en altres dolències.
En aquesta recerca col·laborativa internacional, publicada a la revista Nature Genetics, hi han participat els grups liderats per Eduard Vieta a l'Hospital Clínic-IDIBAPS i José Antonio Ramos-Quiroga a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, els dos grups del CIBER de Salut Mental (CIBERSAM), en el marc de el Grup de Treball en Trastorn Bipolar del Psychiatric Genomics Consortium.
El trastorn bipolar és un trastorn mental complex caracteritzat per l'alternança patològica d'episodis de tipus depressiu amb episodis anímics de caràcter oposat coneguts com mania o hipomania. S'estima que aquest trastorn afecta entre 40-50 milions de persones a tot el món. Aquest trastorn mental crònic té un impacte molt rellevant en el dia a dia d'aquells que la pateixen i s'associa a complicacions de curs que poden causar un deteriorament en múltiples àrees de la vida si no és tractada adequadament, el que la converteix en un problema de salut pública molt rellevant.
El trastorn bipolar, un trastorn altament heretable
Nombrosos estudis han demostrat que l'aparició d'aquest trastorn es deu a la interacció complexa de factors tant de tipus biològic com ambientals, i s'ha demostrat que l'heretabilitat té un pes molt significatiu, estimat al voltant de l'60-85%. No obstant això, la identificació de les variants genètiques implicades en l'aparició del trastorn és una tasca àrdua, ja que l'evidència científica recopilada fins al moment indica que hi ha múltiples gens associats.
En els últims anys, el desenvolupament de noves tècniques de recerca està permetent l'anàlisi massiva d'informació genètica, conduint a avenços que, a poc a poc, ajudaran a la comunitat científica a determinar amb més exactitud l'origen i els mecanismes biològics implicats tant en el debut com en l'evolució de el curs clínic d'aquest trastorn.
El major estudi sobre la genètica del trastorn bipolar
Aquest ha estat l'objectiu d'aquest estudi col·laboratiu internacional dut a terme pel Grup de Treball en Trastorn Bipolar del Psychiatric Genomics Consortium, que aprofundeix en una millor comprensió de la genètica d'aquest trastorn. En ell, els investigadors van estudiar més de 7,5 milions de variacions comuns en la seqüència de l'ADN de gairebé 415.000 persones, de les quals més de 40.000 patien trastorn bipolar.
"Es tracta de l'estudi genètic més complet de la història sobre l'heretabilitat del trastorn bipolar, i els seus resultats obren una via per entendre millor com es transmet aquest trastorn i desenvolupar nous tractaments", valora Eduard Vieta, director científic del CIBERSAM, cap del Servei de Psiquiatria de l'Hospital Clínic-IDIBAPS i catedràtic de la Universitat de Barcelona.
Fruit d'aquesta investigació, la més ambiciosa i extensa duta a terme en aquest camp, es van detectar 64 variants genètiques, 33 de les quals van resultar totalment noves, associades amb el trastorn bipolar. Concretament, es van trobar variants en relació a gens implicats en vies biològiques específiques relacionades amb la comunicació neuronal i la senyalització de l'calci, ambdues molt rellevants per a un funcionament òptim de el sistema nerviós central.
Gens comuns a altres trastorns psiquiàtrics
L'estudi també va detectar loci genètics (llocs on s'ubiquen els gens) prèviament associats a altres patologies psiquiàtriques, sobretot relacionats amb esquizofrènia i depressió major, i en menor grau amb altres trastorns com l'anorèxia, el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) i el trastorn de l'espectre autista, així com amb el tabaquisme, el consum problemàtic d'alcohol i la mala qualitat de la son.
Així mateix, la investigació va detectar una associació en el trastorn bipolar amb dianes genètiques a què es dirigeixen fàrmacs ja utilitzats per al tractament d'altres malalties, com els antipsicòtics, estabilitzadors de l'estat d'ànim i antiepilèptics, els anestèsics, o els bloquejadors de canals de calci utilitzats per tractar la hipertensió.
"Totes aquestes troballes obren noves vies d'investigació que fa a la generació de noves dianes terapèutiques, així com per a l'estudi de la possibilitat de reutilitzar alguns fàrmacs que s'empren amb altres tipus de dolència per tractar el trastorn bipolar", explica José Antonio Ramos-Quiroga, cap del Servei de Psiquiatria de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i investigador principal del CIBERSAM.
En aquesta investigació també han participat altres investigadors espanyols adscrits a l'IBIMA, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de Granada i ISGlobal.
Referència de l'article:
Genome-wide association study of more than 40,000 bipolar disorder cases provides new insights into the underlying biology
Niamh Mullins, Andreas J. Forstner, […], Ole A. Andreassen
Nature Genetics , 1–13
