L’estudi ha estat liderat per Cristina Malagelada, professora del Departament de Biomedicina de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, Maria Josep Martí, cap de la Unitat de Parkinson i Trastorns del Moviment de l’Hospital Clínic, i Mario Ezquerra i Rubén Fernández Santiago, genetistes de l’IDIBAPS. Núria Martín-Flores, investigadora de l’UBNeuro, és la primera signant del treball, que ha estat finançat íntegrament per la Fundació Michael J. Fox per a la Recerca del Parkinson (Estats Units).
Associació entre marcadors genètics
Els investigadors han estudiat els marcadors genètics —segments d'ADN amb una ubicació identificable al cromosoma— que modulen l’edat d’inici de la malaltia de Parkinson. «Hi ha marcadors genètics prou coneguts, com els marcadors genètics del gen de la sinucleïna, que estan associats a un inici molt més primerenc dels símptomes, però en aquest treball ens hem centrat en com influeix l’associació d’altres marcadors fins ara no coneguts», explica Cristina Malagelada, també investigadora de l’UBNeuro.
Els resultats, obtinguts a partir de mostres de sang de més de 900 pacients visitats a l’Hospital Clínic, indiquen que un grup de marcadors genètics de la via metabòlica mTOR, en combinació i no de manera individual com s’havia vist fins ara, contribueixen a modular l’edat d’inici de la malaltia de Parkinson. «El fet d’identificar aquest grup de marcadors genètics que s’influencien entre ells i que condicionen l’inici de la malaltia permet delimitar la recerca de noves dianes terapèutiques en aquests gens candidats», destaca Cristina Malagelada.
A més, la identificació d’aquesta família de gens —que està vinculada a la supervivència neuronal, la plasticitat sinàptica i la síntesi de proteïnes— ha estat confirmada en una segona població independent de malalts de gairebé 4.000 individus, obtinguda gràcies a la col·laboració amb el Consorci Genòmic Internacional de la Malaltia de Parkinson.
Segons la investigadora de la UB, aquesta recerca, que ha fet servir tècniques bioinformàtiques, posa de manifest la importància de l’anàlisi d’interaccions estadístiques per identificar associacions genètiques, ja que pot ajudar a explicar malalties complexes com les neurodegeneratives.
El segon trastorn neurodegeneratiu més comú
La malaltia de Parkinson, que afecta més de l’1 % de la població, és el segon trastorn neurodegeneratiu més comú després de l’Alzheimer. Afecta més de sis milions de persones arreu del món, una xifra que podria elevar-se a més de dotze milions el 2030, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). En aquesta patologia, el neurotransmissor que controla l’activitat motora —la dopamina— està reduït a causa de la mort progressiva de les neurones dopaminèrgiques.
Referència de l’article:
R. Fernández‐Santiago, N. Martín‐Flores, F. Antonelli, C. Cerquera, V. Moreno, S. Bandrés‐Ciga, E. Manduchi, E. Tolosa, A. B. Singleton, J. H. Moore, The International Parkinson's Disease Genomics Consortium, M. J. Martí, M. Ezquerra, C. Malagelada. «SNCA and mTOR pathway single nucleotide polymorphisms interact to modulate the age at onset of Parkinson's disease». Movement Disorders, juny de 2019. Doi: 10.1002/mds.27770
Imatge:
Mario Ezquerra, Manel Fernández Sánchez, Maria Josep Martí, Rubén Fernández-Santiago i Cristina Malagelada
