En un percentatge de pacients (al voltant d'un 2%), la infecció es pot reactivar per mecanismes fins ara poc coneguts i donar una resposta inflamatòria local. En el cas de l'ull, aquesta reactivació pot derivar en una destrucció de la retina recurrent, provocant destrucció del teixit i necrosi (mort cel·lular) amb la consegüent pèrdua severa de l'agudesa visual.
Un estudi de recerca de l'Hospital Clínic de Barcelona, coordinat per l'Institut d'Oftalmologia que dirigeix el Dr. Alfredo Adán en col·laboració amb el Servei de Microbiologia del mateix hospital, ha centrat el seu anàlisi en els factors implicats en la reactivació de les lesions a nivell de la retina.
Els primers resultats, que van ser presentats al Congrés Anual de l'Association for Research in Vision and Ophthalmology (Arvo) el passat mes de maig a Fort Lauderdale (USA), apunten al paper d'una proteïna, la MCP-1 (monocyte chemoattractant protein -1), en el desenvolupament d'infeccions actives pel paràsit a la retina. La proteïna MCP-1 és un mediador proinflamatori que està implicat en el reclutament d'unes cèl·lules anomenades monòcits, que tenen capacitat per lisar el T.Gondii i altres microorganismes intracel·lulars.
L'estudi incloïa un total de 69 pacients amb lesions de toxoplasmosi en la retina. En els casos d'infeccions en fase activa es va observar una disminució dels nivells d'aquesta proteïna; aquests pacients van ser comparats amb l'altre grup d'estudi: pacients sans no exposats a la infecció. En conseqüència, la disminució en els nivells de MCP-1 afavoriria la reactivació de les lesions oculars. És la primera vegada que s'identifica el mecanisme que indueix lesions oculars en persones amb toxoplasmosi, la qual cosa obre noves vies terapèutiques en el tractament d'aquesta malaltia.
La infecció humana pel paràsit T. gondii es produeix per tres vies: ingestió accidental d'ooquists (hostes del paràsit) en aigua o d'aliments contaminats, normalment carn crua o poc feta d'un animal infectat que conté quists del paràsit (carns de vedella, porc o pollastre), o per via transplacentària. Aquesta última i atès que si la infecció es contrau per la dona durant l'embaràs (especialment en el primer trimestre) pot ocasionar alteracions importants en el fetus.