El treball l'ha coordinat Analía Bortolozzi (CSIC-IDIBAPS), investigadora del grup de Neurofarmacologia de Sistemes liderat per Francesc Artigas (CSIC-IDIBAPS) i ha estat finançat per la Brain and Behavior Foundation (USA) a través del programa NARSAD Independent Intestigator. Ha comptat amb la col·laboració del Dr. J. Javier Meana i el seu equip d'investigació a la Universitat del País Basc. Els primers signants de l'article són Maria Neus Fullana, investigadora predoctoral al CSIC-IDIBAPS, i Albert Ferrés-Coy, investigador del IIBB-CSIC-IDIBAPS.
El trastorn depressiu afecta més de 300 milions de persones al món i és la principal causa de discapacitat. Té una gran repercussió socioeconòmica i requereix de medicació i psicoteràpia per ser tractada. Els tractaments farmacològics actuals triguen a fer efecte i tenen una eficàcia limitada. "Comprendre la base neurobiològica de la depressió i trobar noves dianes terapèutiques segueix sent un dels principals reptes per a la neuropsicofarmacologia moderna", assenyala Analía Bortolozzi.
Els oligonucleòtids inhibitoris són molècules formades per seqüències curtes d'ADN o ARN que s'utilitzen en teràpia gènica per al silenciament o inhibició de gens. Aquesta estratègia s'utilitza per evocar els efectes dels antidepressius clàssics però amb un temps d'acció més ràpid. Per a l'estudi que publica la revista Molecular Neurobiology, s'ha utilitzat un ARN d'interferència per inhibir la síntesi de la cadena de potassi TASK3 a l'interior de les neurones de serotonina i noradrenalina.
Els investigadors han avaluat en ratolins l'eficàcia del tractament intranasal amb aquesta molècula d'ARN interferent. "Els resultats mostren que amb només una setmana de tractament amb el oligonucleòtid s'aconsegueix un efecte antidepressiu igual o superior a l'obtingut després de 4 setmanes de tractament amb fluoxetina", explica Analía Bortolozzi, investigadora del CSIC i autora principal de l'estudi.
La investigació amb aquest tractament està encara en fase preclínica, però els resultats assenyalen el potencial de les estratègies basades en RNA d'interferència i, en concret, de TASK3, per superar les limitacions dels fàrmacs actuals.
Referència de l’article:
Fullana MN, Ferrés-Coy A, Ortega JE, Ruiz-Bronchal E, Paz V, Meana JJ, Artigas F, Bortolozzi A Mol Neurobiol. 2018 Aug 7. doi: 10.1007/s12035-018-1288-1.