Els investigadors d’HIVACAT estan actualment realitzant proves amb pacients en diferents centres hospitalaris d'Espanya per utilitzar l’MVA-B també com a vacuna terapèutica, és a dir, per estudiar la seva capacitat d'estimular el control de la infecció pel VIH en persones infectades sense necessitat de medicació. Aquest estudi s'està desenvolupant sota la direcció de l'investigador de l'Hospital Clínic-IDIBAPS Felipe García i de l'investigador ICREA d’IrsiCaixa Christian Brander, també director científic d’HIVACAT. Tots dos estudis clínics han comptat amb la participació de la Fundació Botín.
Segons l'investigador responsable del desenvolupament de l’MVA-B del Centro Nacional de Biotecnología del CSIC, Mariano Esteban, qui alhora és investigador del Programa de Transferència Tecnològica de la Fundació Botín, “el compost ha demostrat que és tan potent o millor que les vacunes actualment en estudi. Aquesta vacuna, de la mateixa manera que unes altres com la de la grip, es basa en un virus que ha estat atenuat. En aquest cas, al virus se li ha afegit el material genètic del VIH necessari perquè, una vegada injectat, penetri en les cèl·lules dels pacients i aquestes puguin fabricar proteïnes virals. Els nostres resultats ens han mostrat que aquestes proteïnes estimulen el sistema immunitari dels pacients i aquesta estimulació es manté durant un any”.
Els nous estudis busquen demostrar si l’MVA-B podria utilitzar-se per estimular una resposta immunitària en persones ja infectades perquè aquesta resposta sigui capaç de controlar la quantitat de virus en sang, de manera que ja no els sigui necessari prendre medicació. Alhora també es continuaran estudis per al seu ús com a vacuna preventiva. Segons els codirectors d’HIVACAT, Josep Mª Gatell i Bonaventura Clotet, “s’esperen obtenir els primers resultats durant el 2013 per poder iniciar ja assajos en Fase II, encara que encara és aviat per poder predir si la resposta immunitària observada serà capaç de controlar la infecció”.
Sobre l’MVA-B En 1999, l'equip d'investigació de Mariano Esteban va començar a treballar en el desenvolupament i anàlisi preclínic de l’MVA-B, que rep el seu nom per la seva composició a partir del virus Vaccinia Modificat d'Ankara (MVA). L’MVA és un virus atenuat que es va usar per eradicar la verola i que serveix de model en la investigació de múltiples vacunes. La B procedeix del subtipus de VIH més prevalent a Europa, contra el qual actua la vacuna.
El desenvolupament de l’MVA-B, en el qual ha participat activament la Fundació Botín, es basa en la introducció de quatre gens del VIH (Gag, Pol, Nef i Env) en la seqüència genètica de vaccinia. Una persona amb el sistema immunitari sa reacciona enfront de l’MVA i els gens de VIH inserits en el seu ADN no són capaços d'infectar-la, la qual cosa garanteix la seguretat de l'assaig clínic.
Sobre HIVACAT El projecte HIVACAT de recerca i desenvolupament d'una vacuna per a la sida es desenvolupa mitjançant un consorci público-privat sense precedents a Espanya, que situa al nostre país en la primera línia internacional de la recerca en aquest àmbit. Integrat pels dos centres de recerca més consolidats i importants que actualment hi ha sobre la sida a Espanya, com són l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i el Servei de Malalties Infeccioses i Sida de l'Hospital Clínic de Barcelona-IDIBAPS, HIVACAT investiga el desenvolupament d'una nova vacuna contra el VIH en coordinació amb ESTEVE i amb el suport de l'Obra Social "la Caixa", els departaments de Salut i d'Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Clínic. El consorci suposa la primera experiència significativa de col·laboració en aquest àmbit entre administració, investigadors i empresa.
Els codirectors del projecte HIVACAT són el Dr. Bonaventura Clotet, d’IrsiCaixa, i el Dr. Josep Maria Gatell, de l'Hospital Clínic-IDIBAPS. Tots dos centres desenvolupen la recerca al costat de més de cinc mil malalts, que es beneficien de la ràpida incorporació dels nous tractaments i de les innovacions adquirides a nivell internacional. HIVACAT compta amb un equip integrat per més de cent científics formats en centres de recerca de prestigi internacional com la Universitat de Harvard (Boston, Estats Units), l'Institut Pasteur de París o el Royal Free Hospital de Londres.