Professionals de l’Hospital Clínic-IDIBAPS han participat a una comissió sobre la situació de les malalties del fetge a Europa, impulsada per la revista The Lancet i l’Associació Europea per a l’Estudi del Fetge (EASL). Aquestes malalties, fins ara estigmatitzades per la seva associació amb l’alcoholisme, cada vegada afecten a més persones a causa de la obesitat i la diabetis.
La prioritat de la comissió ha estat detectar les barreres per millorar la salut del fetge de les persones a Europa i identificar les solucions necessàries per aconseguir-ho. Per fer-ho, s’ha fet una descripció de la situació actual i una crida a l’acció amb recomanacions per a la detecció primerenca de les malalties hepàtiques i per millorar les polítiques alimentàries.
Avui, en la presentació dels resultats de la comissió a Brusel·les, hi ha participat el Dr. Pere Ginès, cap del Servei d’Hepatologia de l’Hospital Clínic, del grup de recerca sobre Malalties cròniques del fetge: mecanismes moleculars i conseqüències clíniques de l’IDIBAPS, i investigador del CIBEREDHD. “Aquesta comissió ha fet un important pas per augmentar la conscienciació sobre les malalties hepàtiques, que han estat estigmatitzades, i posar sobre la taula les properes passes que s’han de fer en l’àmbit de la salut pública perquè els pacients rebin una atenció adient a tota la Unió i frenar l’augment en la incidència de casos”, assenyala Pere Ginès.
En aquesta comissió hi han participat un total de 27 comissionats de diferents països europeus entre els que es troben, a més del Dr. Ginés, la Dra. Maria Buti, hepatòloga de l’Hospital Vall d’Hebron, i el Dr. Bruno Sangro, de la Clínica Universidad de Navarra. Per part del IDIBAPS-Hospital Clínic, a més del Dr. Ginès, també han participat en la comissió la Dra. Elisa Pose, la Dra. Isabel Graupera, la Dra. Ann T Ma, el Dr. Parés i la Dra. Núria Fabrellas.
Incidència creixent de les malalties del fetge
Les malalties del fetge constitueixen una de les deu primeres causes de mort al món i, a Europa, són la segona causa d’anys de vida laboral perduts, només per darrera de les malalties cardiovasculars.
En l’actualitat, a Europa i Espanya, la malaltia hepàtica més freqüent és l’esteatohepatitis no alcohòlica, o fetge gras no alcohòlic, que s’associa a la obesitat i la diabetis de tipus 2 i s’estima que afecta un 30% de la població. La previsió és que en els propers anys aquesta incidència augmenti a causa de l’epidèmia d’obesitat. “Als Estats Units ja s’estan trobant amb persones de 30 anys que tenien obesitat infantil i ara tenen malaltia hepàtica avançada i als que se’ls ha de trasplantar el fetge o moren a causa de la malaltia”, explica Pere Ginès.
Diagnòstic precoç de les malalties hepàtiques
Les malalties hepàtiques en estadis prematurs són asimptomàtiques i, per tant, la majoria de pacients es diagnostiquen en estadis avançats, quan tenen un pitjor pronòstic, tant pel que fa a la supervivència, com a la qualitat de vida. “Les malalties hepàtiques triguen molts anys en aparèixer. L’objectiu és anar a buscar la malaltia i detectar-la en fases primerenques a través de programes de cribratge”, assenyala Pere Ginès.
Dos estudis liderats pel Dr. Ginés han posat de manifest que l’elastografia hepàtica, una tècnica no invasiva per mesurar la rigidesa del fetge, és una estratègia eficaç i rendible en la detecció precoç de la malaltia hepàtica crònica. En aquests estudis es va demostrar que, per una banda, prop d’un 4% de les 3.000 persones que van participar en el primer assaig tenien una malaltia hepàtica avançada sense diagnosticar amb risc de convertir-se en cirrosi o càncer de fetge; per altra banda, un segon estudi amb més de 6.000 participants de sis països va demostrar que la detecció de fibrosi hepàtica amb algoritmes optimitzats és una intervenció de salut pública altament rendible, especialment en les primeres etapes de fibrosi.
“L’objectiu d’aquests estudis és aconseguir que aquesta estratègia que proposem s’implementi en els sistemes sanitaris de tot Europa, amb el que es convertiria en el primer programa de detecció precoç adreçat al cribratge d’una malaltia no oncològica”, apunta el Prof. Pere Ginès.
Canvis en polítiques alimentàries
Estimular que les persones mengin de forma saludable és molt rellevant per al fetge. La Comissió proposa fer intervencions en grups sensibles i en aquells col·lectius amb menys recursos, ja que són més vulnerables enfront les malalties hepàtiques. D’altra banda, es demana tenir una política clara sobre el consum de begudes alcohòliques i trobar un equilibri per reduir la taxa d’aparició d’aquestes malalties.
També es proposa reduir i equiparar els preus dels fàrmacs per al tractament de l’hepatitis C. Gràcies a aquests fàrmacs, s’ha reduït de forma considerable que l’hepatitis progressi i pugui acabar causant cirrosi hepàtica i càncer de fetge.
Enllaços d’interès:
Comissió:
Article de referència:
Tom H Karlsen, Nick Sheron, Shira Zelber-Sagi, Patrizia Carrieri, Geoffrey Dusheiko, Elisabetta Bugianesi, Rachel Pryke, Sharon J Hutchinson, Bruno Sangro, Natasha K Martin, Michele Cecchini, Mae Ashworth Dirac, Annalisa Belloni, Miquel Serra-Burriel, Cyriel Y Ponsioen, Brittney Sheena, Alienor Lerouge, Marion Devaux, Nick Scott, Margaret Hellard, Henkjan J Verkade, Ekkehard Sturm, Giulio Marchesini, Hannele Yki-Järvinen, Chris D Byrne, Giovanni Targher, Aviad Tur-Sinai, Damon Barrett, Michael Ninburg, Tatjana Reic, Alison Taylor, Tim Rhodes, Carla Treloar, Claus Petersen, Christoph Schramm, Robert Flisiak, Marieta Y Simonova, Albert Pares, Philip Johnson, Alessandro Cucchetti, Isabel Graupera, Christos Lionis, Elisa Pose, Núria Fabrellas, Ann T Ma, Juan M Mendive, Vincenzo Mazzaferro, Harry Rutter, Helena Cortez-Pinto, Deirdre Kelly, Robyn Burton, Jeffrey V Lazarus, Pere Ginès, Maria Buti, Philip N Newsome, Patrizia Burra, Michael P Manns
The Lancet. Published: December 2, 2021
