En l’estudi es van mesurar un conjunt d'indicadors després d'una ingesta acompanyada d’un antagonista de GLP-1r o d’una solució salina en pacients amb una remissió sostinguda de la diabetis tipus 2 després del BPGRY i en controls sans. La presència de l'antagonista de GLP-1r, que hauria d'haver alterat el metabolisme de la glucosa en el cas que l’acció de GLP-1 estigués directament relacionada amb la remissió de la diabetis tipus 2, va donar com a resultat el deteriorament marginal de la glucosa en plasma dues hores després de la ingesta de menjar en els pacients sotmesos a BPGRY. Els nivells de glucosa en resposta a la ingesta de menjar va augmentar de manera similar en els dos grups d'estudi. Per tant, al contrari del que es pensava anteriorment, el deteriorament limitat de la tolerància a la glucosa degut al bloqueig de l’acció de GLP-1 suggereix que els efectes beneficiosos del BPGRY sobre la diabetis tipus 2 podrien ser independents de GLP-1.
Referència: Jiménez A, Casamitjana R, Viaplana-Masclans J, Lacy A, Vidal J. GLP-1 Action and Glucose Tolerance in Subjects With Remission of Type 2 Diabetes Mellitus After Gastric Bypass Surgery. Diabetes Care. 2013 Jan 28. [Epub ahead of print]. doi: 10.2337/dc12-1535