Els experiments es van realitzar amb més de 200 rates de laboratori a les que es va provocar una situació similar a l’Esclerosi Múltiple injectant-los una emulsió que conté proteïna mielínica bàsica. Així el sistema immunològic s’activa per neutralitzar aquesta proteïna que s’ha introduït al torrent sanguini i en conseqüència ataca també la proteïna pròpia de les seves neurones generant un brot amb símptomes neurològics. Després d’aquest brot clínic els animals es recuperen sense problemes. Posteriorment a alguns d’aquests animals els van provocar una situació similar a una infecció injectant-los un lipopolisacàrid, una molècula pròpia de la membrana de determinats bacteris. Per veure l’efecte que havia tingut la infecció sobre el teixit neurològic es va analitzar la medul·la espinal i el cervell dels animals.
Les rates que havien estat exposades a la infecció després del brot d’Esclerosi Múltiple presentaven un empitjorament significatiu del dany neuronal. Aquest estudi no permet concloure que les infeccions perifèriques provoquin brots relacionats amb l’Esclerosi Múltiple tal i com hipotetitzen alguns investigadors. El que sí permet afirmar és que les infeccions empitjoren les lesions en el sistema nervioso central com a conseqüència de l’activació del sistema immunològic innat. En malalties com l’Alzheimer també s’hi han observat efectes similars. Així doncs, tot i que cal realitzar noves investigacions, gestionar de manera molt rigorosa tot tipus d’infeccions en pacients d’Esclerosi Múltiple podria ajudar a minimitzar l’evolució del dany neurològic.