El Tractat d'Ottawa és un tractat internacional de desarmament que prohibeix l'adquisició, la producció, l'emmagatzematge i la utilització de mines antipersona. Va entrar en vigor en març de 1999 però, després de tots aquests anys transcorreguts, encara avui dia hi ha països que es neguen a signar-lo, mentre milers de persones continuen morint o essent cruelment mutilades per les explosions de les mines. Però l'impacte sobre les poblacions s'extén encara més enllà, ja que les mines no només seguen vides o membres sino que també impedeixen el lliure accés dels camperols a les seves terres, als pous d'aigua o al col·legi per part dels més petits. La conseqüència d'això és l'abandonament de l'agricultura i del progressiu empobriment de poblacions ja de per sí amb pocs recursos.
Un altre aspecte és el referent a l'enorme despesa que representa per a aquests països el desminament del seu territori. Com es cita en el llibre de l'exposició, Cambodja, un dels països més minats del món, necessitaria emprar l'equivalent al seu PIB de cinc anys si vol eliminar totalment les mines enterrades. També cita el llibre les esfereïdores xifres de 1.100 anys i 30.000 milions d'euros que segons l'ONU serien necessaris per a eradicar els 167 milions de mines plantades en cara en 78 països de tot el món.Qui és Gervasio Sánchez
Gervasio Sánchez es un fotoperiodista format a la UAB i amb una gran experiència professional en zones de conflicte. Ha guanyat nombrosos premis, entre els que podem esmentar el Premi Ortega y Gasset de Periodisme en categoria gràfica al maig del 2008, el Premi Internacional de Periodisme Rei d'Espanya al gener del 2009 per la sèrie "Minas minadas, 10 años después", Premi Nacional de Fotografia al novembre de 2009 i Premi Julio Anguita al febrer de 2011. És conegut pel seu esperit crític sobre la funció del periodisme actual en la societat, així com pel seu activisme en donar a conèixer els problemes del món actual.
En l'exposició "Vidas Minadas", l'autor ens presenta diverses víctimes de les mines arreu del món i ens parla, mitjançant les fotografies -colpidores i alhora de gran bellesa artística- de les seves experiències traumàtiques. Coneixem una mica la vida de Sokheurm Man, de Siem Reap (Cambodja), Adis Smajic de Sarajevo (Bòsnia-Herzegovina), Sofia Elface de Boane, (Moçambic), Fanar zkri de Kajan (Kurdistan iraquià), Mònica Paola de Bucaramanga (Colòmbia) i de Manuel Orellana de Apopa (El Salvador). Una exposició inel·ludible.