Clínic Barcelona

La combinació de genòmica i epigenòmica permet identificar per què alguns pacients neixen sense pàncrees

Sovint els estudis genòmics no identifiquen les causes d’una malaltia o d’una malformació hereditària, fins i tot després d’analitzar la seqüencia de tots els gens coneguts. Cal anar més enllà de la seqüència dels gens i entendre els mecanismes reguladors de la seva expressió. Així ho demostra un treball que publica la revista Nature Genetics, en el que es combinen estudis de seqüenciació del genoma sencer i anàlisis d’epigenòmica per explicar per què unes poques persones neixen sense pàncrees. L’estudi ha estat encapçalat per investigadors de la University of Exeter (Regne Unit), l’IDIBAPS i l’Imperial College de Londres (Regne Unit). Els co-primers signants són els doctors Michael N. Weedon, de la University of Exeter, i Inês Cebola, de l’IDIBAPS i l’Imperial College de Londres, mentre que els co-directors de l’estudi són el Dr. Jorge Ferrer, cap de l’equip IDIBAPS Programació Genòmica de Cèl·lules Beta i Diabetis i actualment Chair in Genetics and Medicine a l’Imperial College de Londres, i el Dr. Andrew T. Hattersley, de la University of Exeter. L’estudi ha comptat, entre d’altres, amb el suport del CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques (CIBERdem).