Mitjançant l'ús de biomaterials que mimetitzen el microambient embrionari els investigadors també han aconseguit que aquests minirriñones presentin característiques rellevants per al seu ús immediat en el modelatge de malalties renals.
En aquest estudi, liderat per la Dra. Núria Montserrat, investigadora principal ICREA a l'IBEC, ha participat el Dr. Josep M. Campistol, nefròleg, director general de l'Hospital Clínic i investigador de l'IDIBAPS. També han col·laborat el Consejo Superior de Investigaciones Científicas, la Universitat de Barcelona i el Salk Institute for Biological Studies als EE.UU.
La recerca permet generar coneixement fonamental sobre com es desenvolupa aquest òrgan, i a la vegada, facilita el disseny d’experiments focalitzats en el cribratge de compostos terapèutics destinats a la regeneració renal.
Per a dur a terme aquest procés, els investigadors han utilitzat cèl·lules mare pluripotents, amb les que han aconseguit recapitular el desenvolupament embrionari del ronyó – fins al segon trimestre de gestació-, i han generat els mini ronyons simulant la duresa del micro ambient embrionari mitjançant l’ús de biomaterials.
“Un dels aspectes crucials de la investigació amb organoides consisteix en desenvolupar una metodologia que permeti la seva maduració en una placa de cultiu, i que aquests s’assemblin a l’òrgan adult, per a això, és essencial proveir a aquests mini òrgans, entre altres coses, d’una xarxa vascular, essencial per a facilitar l’intercanvi de nutrients i assegurar la seva funcionalitat”, comenta Núria Montserrat.
Per a superar aquest obstacle, els investigadors han implantat els mini ronyons a la vasculatura embrionària del pollastre i han observat que, al cap de pocs dies, els mini ronyons presentaven cèl·lules endotelials i evidències estructurals que indicaven una millor diferenciació dins d’aquestes estructures tridimensionals.
Aquest tipus d’abordatge representa una estratègia prometedora per al desenvolupament de teixits bio funcionals, que puguin ser utilitzats tant per a la detecció de fàrmacs com per al desenvolupament de medicina personalitzada. “Anticipem que aquest procediment que presentem pot ser aplicat immediatament als laboratoris que treballin en el modelatge de malalties de ronyó”, comenta Núria Montserrat. “Necessitem entendre com es generen els teixits per poder abordar qüestions relacionades amb la seva disfunció”, afegeix Josep M. Campistol.
L’estudi en el qual han participat investigadors de tres grups d’investigació de l’IBEC, l’Hospital Clínic en Barcelona, el Consejo Superior de Investigaciones, la Universitat de Barcelona i el Salk Institute for Biological Studies als EE.UU., ha estat finançat parcialment pel European Research Council i la Asociación Española Contra el Cáncer, entre d’altres institucions.
Referencia de l’article:
Elena Garreta, Patricia Prado, Carolina Tarantino, Roger Oria, Lucia Fanlo, Elisa Martí, Dobryna Zalvidea, Xavier Trepat, Pere Roca-Cusachs, Aleix Gavaldà-Navarro, Luca Cozzuto, Josep M. Campistol, Juan Carlos Izpisúa Belmonte, Carmen Hurtado del Pozo & Nuria Montserrat.
Nature Materials (2019)
Font d’informació: IBEC
