Entre els objectius de docència d’aquest nou període, Cardellach destaca que "la voluntat és aconseguir més suport per a la docència pràctica, tant al laboratori com en l’àmbit clínic". Entre les seves propostes, considera que cal millorar el finançament dels departaments per possibilitar i assegurar la qualitat dels treballs de final de grau i de màster. "Aquest és un deure que tenim amb l’alumnat i que posa a prova el nostre compromís amb l’espai europeu d’educació superior", afirma el degà, per a qui la millora de la docència clínica és també un objectiu prioritari i permanent. Per això, vol implicar-hi al màxim els centres sanitaris i incentivar el professorat: "Cal procurar que la vinculació del professorat clínic sigui una oportunitat per a tots els ensenyaments en Ciències de la Salut", considera Cardellach. Un altre dels aspectes que destaca és la interrelació entre la Facultat i els hospitals universitaris i associats, conjuntament amb el desenvolupament del projecte dels nous hospitals odontològic i podològic, "cabdals" per aconseguir aquest objectiu.
L’enfortiment i la internacionalització dels màsters també és un tema prioritari per a aquest equip, que vol reforçar el paper de la semipresencialitat. Un altre aspecte és el relleu generacional en el professorat: "És una qüestió que amoïna tothom i que si no s’hi posa remei esdevindrà una clara amenaça per mantenir la qualitat i el prestigi dels diversos ensenyaments i de la recerca". Pel que fa al PAS, "no es pot oblidar que aquest col·lectiu ha estat un dels més afectats per la crisi dels darrers anys, i que caldrà fer grans esforços per formar-lo en els nous reptes que tenim als centres", explica Cardellach. Això passa per estabilitzar moltes persones que estan en una situació d’interinitat permanent.
Pel que fa a la recerca, afirma que és necessari una major implicació de la Facultat en els grans instituts CERCA. En l’àmbit dels departaments bàsics, el repte més important és aconseguir un recanvi generacional que garanteixi la creació de bons grups de recerca, així com col·laborar amb el Rectorat per consolidar i millorar les unitats dels Centres Científics i Tecnològics (CCiTUB) que hi ha ubicats als diferents campus.
En relació amb l’organització, "a ningú se li escapa que un objectiu també prioritari, per motius històrics perfectament legítims, és que cada campus i les seves unitats treballin en aspectes propis del seu àmbit amb la màxima autonomia, però al mateix temps, amb un objectiu general de centre que no interfereixi en l’agilitat necessària per al seu funcionament", destaca el degà. En aquest sentit, la nova Facultat és un entorn idoni per aconseguir trobar espais i projectes comuns (docents i de recerca) que es puguin compartir per millorar-ne els resultats.
La nova Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, que la Generalitat de Catalunya va aprovar tot just el 29 de març de 2016, té com a repte més important conformar una idea de centre, respectant les diferents identitats. Segons el degà, "aquesta no és una tasca fàcil; cal superar dubtes i fins i tot desconfiances". Ara "ha arribat el moment de treballar tothom en la mateixa direcció i aconseguir que ningú se senti exclòs", afegeix. Per aconseguir-ho, cal apostar "fermament" per tots i cadascun dels ensenyaments que conformen la Facultat en un entorn de col·laboració. "El millor desig en aquest moment és que, d’aquí uns anys, tant la Universitat de Barcelona com tots els col·lectius implicats, se sentin orgullosos d’haver fet aquest pas, que no està exempt de riscos ni de dificultats", conclou Cardellach.
L'equip
L’equip que acompanya el Dr. Cardellach encara no està totalment configurat, "però seran professionals de prestigi, que gaudeixin de la confiança de les seves unitats i disposats a implicar-se profundament, i amb convenciment, en tots i cadascun dels objectius d’aquest projecte", apunta el degà.
En l’acte d’avui també han pres possessió el vicedegà acadèmic de Grau de la Unitat de Formació i Recerca (UFR) de Medicina-Clínic, el Dr. Antoni Trilla; el vicedegà acadèmic de Màsters i Postgraus de la UFR de Medicina-Clínic, el Dr. Josep M. Nicolás; la vicedegana de Recerca de la UFR de Medicina-Clínic, Dra. Neus Agell; el vicedegà acadèmic de la UFR de Medicina-Bellvitge, Dr. Javier Ariza; la vicedegana de la UFR d’Infermeria, Dra. M. Pilar Delgado, i el secretari acadèmic del Campus Clínic, Dr. Ricard Cervera. Falta completar el segon vicedeganat, de Recerca, de Medicina-Bellvitge; el vicedeganat d’Odontologia i el càrrec de secretari acadèmic del Campus de Bellvitge.
Francesc Cardellach (Terrassa, 1951) està vinculat a la Facultat de Medicina de la UB des de fa més de quaranta anys, ja que va fer els estudis de llicenciatura en aquesta Universitat, i també el doctorat, sota la direcció del professor Ciril Rozman. Ha estat degà de la Facultat de Medicina entre els anys 2008-2016. És consultor sènior de medicina interna de l’Hospital Clínic de Barcelona i el seu àmbit de recerca és la patologia mitocondrial, especialment en les malalties musculars. És cosecretari general de la revista Medicina Clínica i subdirector de l'obra de referència Medicina Interna, de Farreras-Rozman. Ha estat investigador principal o coinvestigador en vint projectes de recerca finançats i ha dirigit cinc tesis doctorals, a més de publicar més de 260 treballs en revistes científiques. Va ser professor visitant a la Universitat Thomas Jefferson (Filadèlfia, EUA). L'any 2004 va rebre el Premi a l'Excel·lència Professional atorgat pel Consell del Col·legi de Metges de Catalunya, i el 2011 va ingressar a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.