En aquesta línia, la revista científica The New England Journal of Medicine publica, per primera vegada al món, els resultats d'un estudi comparatiu entre ambdues estratègies en el qual s’avalua la participació ciutadana així com l'impacte d'aquestes en la detecció de lesions canceroses en el còlon i recte entre ambdues estratègies. Un total de 60.000 persones de vuit comunitats autònomes espanyoles (Aragó, Canàries, Catalunya,Galícia, Madrid, Múrcia, País Basc, i València) han participat durant quatre anys en el projecte, cofinançat pel Ministerio de Economía y Competitividad, a través de l'Instituto de Salud Carlos III de Madrid, i l'Associació Espanyola Contra el Càncer (aecc). El treball ha estat liderat pel Dr. Antoni Castells, director de l'Institut de Malalties Digestives de l'Hospital Clínic de Barcelona i coordinador del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Còlon i Recte de Barcelona, i el Dr. Enrique Quintero, cap del Servei de Digestiu del Complex Hospitalari Universitari de Canàries, a Tenerife.
Mitjançant un disseny pragmàtic, en el qual s'adjudicava de manera aleatòria a tots els participants en l'estudi una de les dues proves de detecció precoç per tal de valorar quina és la que s'accepta millor i amb la que s'obté un major rendiment, la investigació conclou el següent: la participació és superior en la prova de sang oculta en femta (34%) que en la colonoscòpia (25%). A més, 1.600 persones van sol•licitar canviar la colonoscòpia -exploració que s'ha de fer cada 10 anys- pel test de detecció de sang oculta en femta -prova no invasiva i que es realitza cada 2 anys-. Més important encara, el nombre de càncers detectats amb ambdós mètodes va ser idèntic, trobant-se la majoria en una fase inicial del seu desenvolupament. Finalment, les complicacions que es van observar van ser mínimes en ambdós grups, encara que inferiors amb la prova de sang oculta en excrements.
"Els mètodes actuals de detecció de sang oculta en excrements són tan sensibles que permeten detectar els mateixos càncers que trobaríem amb la colonoscòpia i més de la meitat de les lesions precursores -els pòlips adenomatosos- en una única prova", ha declarat el Dr. Quintero.
"L'objectiu últim del nostre estudi és conèixer el benefici de les dues proves en la supervivència dels pacients, un efecte que no podrem saber fins d'aquí a 10 anys, a la finalització del mateix", ha comentat el Dr. Castells.
Programes de cribratge o detecció precoç del càncer colorectal: mapa d'Espanya
A Espanya, el càncer colorectal representa el tercer en freqüència en els homes- darrere del càncer de pulmó i pròstata-, i el segon en les dones, darrere del de mama. Amb voltant de 28.000 nous casos a l'any si es tenen en compte tots dos sexes, el càncer de còlon i recte representa el tipus de càncer més freqüent al nostre país. La majoria dels casos es diagnostiquen entre els 65 i els 75anys, amb un màxim als 70, encara que es registren casos des dels 35-40 anys. Els casos que apareixen a edats primerenques solen tenir una predisposició genètica.
Catalunya, Valencia, Murcia, Canàries, Pais Vasc, Cantabria, Extremadura, Castilla León y La Rioja compten amb programes de cribratge dirigits a la seva població de referència per detectar de forma precoç el càncer colorectal. El programa consisteix en la realització d'una prova que detecta la sang en femta no visible a simple vista, així com l'atenció individualitzada a les persones amb un risc incrementat de patir aquest càncer en funció dels seus antecedents familiars i personals.
La importància de la detecció precoç del càncer colorectal
Els programes de cribratge tenen com a principal objectiu detectar precoçment o, millor encara, prevenir l'aparició del càncer de còlon, i reduir així la mortalitat que se'n deriva. Si es detecta a temps, és molt fàcil de tractar i les probabilitats de curació són molt elevades. Es tracta d'un tumor que no sol causar cap molèstia fins que la malaltia està molt avançada, per això és important d'efectuar proves preventives en persones sense símptomes. A més, és aconsellable mantenir uns hàbits saludables com són no abusar de l'alcohol i el tabac, fer exercici i mantenir una dieta equilibrada.
El diagnòstic precoç, entre les dones i els homes de 50 a 69 anys sense antecedents personals o familiars de càncer, consistirà en recollir una petita mostra de femta, que posteriorment s'analitzarà per saber si hi ha sang no visible a ull nu.
Obtenir un resultat negatiu en la prova indica que és molt poc probable que tingui càncer de còlon, encara que no és exacte al 100%. Per això, es recomana repetir la prova cada dos anys i consultar el metge si es tenen molèsties. En canvi, si el resultat és positiu serà perquè ha trobat indicis de sang. La presència de sang no implica, la majoria de vegades, tenir càncer, sinó que sol ser a causa d'una lesió benigna, com els pòlips. La recomanació en aquests casos és fer una exploració de l'interior de l'intestí mitjançant una colonoscòpia, la qual es realitza amb sedació i el risc de complicacions és molt baix.
A les persones amb un risc incrementat de patir un càncer de còlon en funció de la seva història familiar i / o personal, la realització periòdica d'una colonoscòpia sol ser l'estratègia més adequada, mentre que en algunes ocasions és necessari efectuar anàlisis genètiques per avaluar més acuradament el seu risc i el dels seus familiars.
L'aecc, 58 anys d'experiència en la lluita contra el càncer
L'aecc és una ONL (Organització No Lucrativa), privada i declarada d'utilitat pública que porta 58 anys treballant en la lluita contra el càncer. L'aecc integra en el seu si a pacients, familiars,persones voluntàries i professionals que treballen units per prevenir, sensibilitzar, acompanyar les persones, i finançar projectes d'investigació oncològica que permetran un millor diagnòstic i tractament del càncer. Estructurada en 52 Juntes Provincials i present en més de 2.000localitats espanyoles, el treball de l'aecc es desenvolupa a través dels seus més de 15.000 voluntaris i 718 empleats sota una filosofia de col•laboració amb les autoritats sanitàries,institucions científiques i aquelles altres entitats que persegueixin el mateix objectiu que de l'Associació. Tot això sempre sota els principis d'independència, professionalitat, transparència i proximitat.
Fundació Científica de l'aecc, finançant l'excel•lència en recerca oncològica
L'aecc manté com un dels seus objectius prioritaris la investigació oncològica de qualitat, amb aquest propòsit va néixer la Fundació Científica el 25 d'octubre de 1971. La Fundació aglutina la demanda social d'investigació contra el càncer, finançant per concurs públic programes d'investigació científica i social. Aquests programes estan dirigits a aconseguir avenços en ciència per millorar el futur de les persones malaltes i les seves famílies, per consolidar una estructura científica a Espanya i contribuir al desenvolupament econòmic del nostre país, apropant a tota la societat els èxits aconseguits.