Estimulació elèctrica transcraneal i neuroimatge per entendre circuits emocionals i de memorització al cervell

L’experiment presentat a PLoSOne va consistir en valorar com de positives o negatives eren unes fotografies que pertanyen a una col·lecció internacional que ja ve puntuada amb uns valors de referència. Els subjectes, 16 estudiants de medicina sanes i dretanes, estaven connectats als elèctrodes de l’estimulació elèctrica transcraneal i no sabien quan el dispositiu estava activat o desactivat. La hipòtesi dels investigadors era que al tenir els elèctrodes activats es potenciaria la funció de l’escorça frontal que incrementa la racionalitat i ajuda a controlar les emocions negatives. La hipòtesi va quedar confirmada al demostrar que quan els elèctrodes estaven activats la valoració de les imatges negatives era més positiva. És a dir, els subjectes controlaven millor l’emoció que els suggerien imatges com una serp a punt d’atacar o un accident de trànsit.

És important destacar que el grau d’efecte d’aquesta tècnica estava lligat amb la personalitat. Les noies més introvertides van ser les més sensibles als efectes de l’estimulació elèctrica transcraneal. Això lliga amb observacions prèvies de teràpia psicològica que apunten que les personalitats introvertides són més receptives a les manipulacions externes. Aquest estudi bàsic, que permet conèixer millor la funció dels circuits neuronals, podria tenir aplicacions terapèutiques en el tractament de les fòbies. S’havia demostrat que aquesta tècnica permet augmentar momentàniament la memòria de treball, però mai s’havia vinculat amb el circuit emocional.

Un altre article publicat a Cortex pel mateix equip, amb Roser Sala-Llonch com a primera signant i la Dra. Carme Junqué i el Dr. David Bartrés-Faz com a darrers signants, aplica tècniques de neuroimatge a l’estudi de la memòria de treball. Aquesta investigació, que també permet conèixer millor el funcionament de les xarxes cerebrals, demostra que l’activitat de regions posteriomedials del cervell (precuneus) mentre la persona està en repòs abans de realitzar una tasca de memòria de treball permet predir aquells individus que posteriorment realitzaran millor la tasca proposada a l’estudi. Les àrees del cingulat posterior el precuneus són regions del cervell relacionades amb la preparació per atenció visual i, per tant, una major activitat en repòs podria reflectir una major ‘preparació’ dels sistemes atencionals cerebrals per a resoldre tasques de presentació immediata. Per contra, una xarxa neuronal coneguda com a Default Mode Network ha d’estar molt desactivada en moments de repòs i molt activada durant l’exercici per obtenir bons resultats. Aquesta regió participa en l’activació sincronitzada de diferents parts del cervell durant el processament cognitiu i es troba fonamentalment afectada en condicions com la malaltia d’Alzheimer.