L’Esclerosi Múltiple és una de les cares més conegudes de la Neuroimmunologia. Aquesta malaltia autoimmune provoca una desmielinització de les neurones que desemboca en un procés neurodegeneratiu. Els darrers estudis d’associació amb el genoma sencer han identificat uns 20 possibles gens vinculats amb la susceptibilitat de patir-la. En els propers 2 anys es calcula que se n’hauran descobert uns 80 que donaran una idea molt exacta de les bases genètiques de la malaltia. La biologia de sistemes, que aplica models informàtics a l’anàlisi de processos biològics complexos, complementa aquests estudis integrant la informació genètica, molecular, fisiològica i clínica disponible.
Les eines d’alt rendiment de seqüenciació i genotipat, juntament amb innovadores tècniques d’imatge cerebral que milloren caracterització fenotípica de la malaltia, es combinen per seguir definint el conjunt de gens implicats. La neuroinflamació i els mediadors que provoquen la desmielinització de les neurones són algun dels processos que estan agafant protagonisme. Els fàrmacs que ja estan disponibles obtenen bons resultats en el combat contra la neuroinflamació, i molts científics opinen que si la malaltia es diagnostica en fases primerenques se’n podrà controlar l’evolució convertint-la en una malaltia controlada com s’ha aconseguit amb la Sida.
Falten, això sí, estratègies que permetin regenerar el teixit danyat. Les teràpies cel·lulars s’han aplicat amb èxit en malalties hemato-oncològiques i els resultats experimentals han fet possible que s’estiguin plantejant els primers estudis clínics per aplicar a l’esclerosi múltiple tractaments regeneratius amb diferents tipus de cèl·lules mare. La farmacogenòmica és una altra de les vies per millorar el tractament, mirant de predir quins pacients respondran millor a un tractament o a un altre.
D’altra banda, el congrés també està aportant dades sobre els efectes de les infeccions i del càncer en el sistema nerviós. Alguns càncers comuns, com el de mama, ovari o pulmó, expressen proteïnes que habitualment es troben només al cervell. El sistema immunològic combat el tumor generant anticossos contra aquestes proteïnes, i provoca així efectes adversos al cervell quan aquests anticossos travessen la barrera hematoencefàlica. Tot plegat provoca una alteració de la funció neuronal que es pot traduir en disfuncions motores, alteracions del comportament o demència. Identificar la causa d’aquest tipus de malaltia ha permès tractar per primer cop un grup de pacients que fins ara tenien mal pronòstic.
El Congrés celebrat a Sitges servirà per a què els principals especialistes internacionals presentin els seus darrers resultats i reflexionin sobre quin ha de ser el proper pas. S’hi han trobat científics de renom internacional, com ara el Dr. Stephen L. Hauser, del University of California - San Francisco (UCSF) Multiple Sclerosis Center, o el Dr. Josep Dalmau, de la Universitat de Pennsilvània (Filadèlfia, EUA) i futur ICREA de l'IDIBAPS - Hospital Clínic on se sumarà al Grup d’Esclerosi Múltiple d’aquest centre on ja hi treballa el Dr. Pablo Villoslada, coordinador del Congrés. Ells i molts d’altres investigadors faran possible que en els propers anys les malalties neuroimmunològiques es coneguin millor i es combatin de forma més eficient.
Aquest congrés internacional ha estat possible gràcies al cofinançament del Ministeri d'Economia i Competitivitat (MINECO) a través del projecte SAF2010-09238-E.