La doctora Roqué ha començat referint-se al seu camp d'expertesa, les malalties cardiovasculars, així: "Hi ha factors, com algunes diferències de símptomes (el dolor de pit no es troba sempre, el cansament i la respiració afectada ja poden ser símptomes de l’infart) que presenten les dones en un infart, que poden induir en confusió i retards en la consciència de la importància de la malaltia cardiovascular en la dona, que és la primera causa de mortalitat en elles i la segona en els homes". I ha afegit: "Cal pensar que té un impacte més negatiu a nivell de pronòstic de la malaltia i una repercussió molt important a nivell psicosocial. Això fa que la seva malaltia tingui més gravetat. Per grups d’edat, les dones més joves, de menys de 55 anys, són aquelles que tenen més complicacions, més mortalitat. La mirada és que dones d’aquesta franja d’edat no haurien de tenir infarts i això causa més mortalitat i pitjors diagnòstics. És molt important conscienciar el personal sanitari, la població, però especialment les dones, que és un problema molt important, que s’ha de prevenir, detectar i tractar. Calen estratègies en el futur a nivell de les institucions sanitàries, estratègies de prevenció, i recolzament psicosocial donades les repercussions de la malaltia coronària. És important que els estaments polítics entenguin la importància d’aquestes demandes i de la necessitat d’aquest canvi”.
A continuació ha estat el torn de la Dra. Carmina Comas, cap del Servei d’Obstetrícia de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i coautora del capítol sobre violència obstètrica.
Per la doctora Comas, “la violència obstètrica és la punta d’iceberg de la manca de perspectiva de gènere que ha tingut històricament el model d’acompanyament en salut sexual i reproductiva. La violència obstètrica és controvertida però és una realitat innegable, i és un reflexe d’aquest model. De fet, hi ha molts altres exemples com són el poc focus d’interès que s’ha posat en temes relacionats amb la dona: menopausia, endometriosi, la fisiologia del part... La ciència no és neutral, la ciència ve condicionada pel model androcèntric on vivim i que acaba impregnant totes les facetes de la nostra vida i en l’acompanyament de la dona en un model de salut que fins ara ha sigut patriarcal, autoritari i basat en la seguretat i l’evidència científica, però hem perdut de vista la perspectiva de la dona. Això farà possible un canvi de paradigma cap a un model d’acompanyament molt més salutògenic, basat en la salut i no en la patologia, considerant la dona com a subjecte de drets, que fins ara no ho ha sigut, només ha sigut objecte, fent el que diu el metge.” També ha afegit que “les dones no volem parir com al segle XIX ni tampoc ja com al segle XX, i això ha de ser interioritzat per les institucions de salut.” Comas ha reclamat un “permís maternal que correspongui a les recomanacions de salut d’acompanyament dels nadons que acaben de néixer i que es correspongui als sis mesos imprescindibles que ara mateix no són possibles.”
Juntament amb la doctora Comas, ha co-escrit el capítol sobre violència obstètrica la Dra. Elisa Llurba, directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau, també present a la roda de premsa.
La Dra. Llurba ha explicat què vol dir el biaix de gènere en salut i el que implica. "Parlar de perspectiva de gènere en salut és essencial per millorar la qualitat de l'atenció, ja que el cos d'un home i d'una dona no funcionen igual. Cal tenir en compte aquestes diferències per oferir els millors diagnòstics i tractaments."
Des del seu punt de vista, “el biaix de gènere implica no reconèixer les diferències entre els sexes, cosa que afecta la qualitat dels diagnòstics i tractaments. Per oferir la millor atenció, és fonamental ser conscients d'aquestes diferències."
Es dóna el cas que l’Hospital de Sant Pau va ser un dels primers centres catalans en crear la Comissió de Salut i Gènere, que impacta en l’assistència, la recerca i la docència. En paral·lel, l’Institut de Recerca de Sant Pau va crear el programa transversal de recerca en Salut de la Dona i Gènere amb l’objectiu de promoure la investigació en la salut amb perspectiva de gènere i en malalties que afecten a dones, i de disminuir la bretxa en la representació del sexe femení en qualsevol tipus d’estudi.
"Hauríem de reescriure la medicina des de zero, aquest llibre demostra tot el que no sabem i tot el que no fem", ha dit Llurba, tot afirmant: "Em fa vergonya quan una pacient ens diu que ha patit violència obstètrica però no reconeixer-ho hagués estat una segona violència sobre aquesta dona i reconèixer-ho ha sigut un procés per canviar coses en els procediment i establir una nova confiança amb aquesta pacient.” Esmenta també el capítol sobre “intoxicació farmacològica, que exigeix un canvi radical en la pràctica mèdica".
Finalment, ha estat el torn de la doctora Antònia Sambola, cardiòloga i presidenta de la Comissió de Perspectiva de Gènere en Salut de Vall d'Hebron, que ha escrit el capítol sobre l’aturada cardíaca.
Laura Huerga ha tancat l'acte recordant que el biaix de gènere afecta tant homes com a dones i que “les tretze malalties que s’hi presenten són l’inici d’una etapa de conscienciació que esperem que rebi l’atenció que mereix per part de les institucions”. Huerga ha agraït que comptessin amb l’editorial Raig Verd per aquest projecte i anuncia l’inici d’una campanya ambiciosa i exigent en la lluita contra el biaix de gènere i sexe en salut que començarà el 7 d’octubre a la Biblioteca Jaume Fuster a les 18.30.
Ets una exagerada. Biaix de gènere i sexe en salut arriba a llibreries aquest proper dilluns, 16 de setembre.
