L'Esclerosi Múltiple és una malaltia crònica inflamatòria i neurodegenerativa del sistema nerviós central que afecta al cervell i a la medul·la espinal. Es tracta de la patologia neurològica crònica més freqüent en joves i adults a Europa i la pateixen uns 2,5 milions de persones en tot el món. El treball, publicat en la revista Archives of Neurology (66(2):173-9), va ser dut a terme per l'equip del Dr. Pablo Villoslada a la Universitat de Navarra. El passat mes de desembre aquests investigadors es van incorporar a l'Hospital Clínic de Barcelona-IDIBAPS. Fins a ara es pensava que l'atròfia observada en el cervell de pacients amb esclerosi estava provocada per les plaques en la matèria blanca. Els nous resultats demostren que aquestes tan sols expliquen el 30% de les lesions.
Fins a ara s'assumia que l'Esclerosi Múltiple afectava de forma predominant a la mielina, un greix que recobreix els nervis. Se suposava que les plaques que es formaven en ella eren les responsables directes de l'atròfia en la matèria grisa. El present treball es va dissenyar per a determinar si la pèrdua de volum - atròfia - en les estructures del cervell està relacionada amb la presència de lesions o talls en els nervis connectats amb elles.
Els investigadors van analitzar el cervell de 81 persones - 61 amb esclerosi múltiple i 20 sanes - mitjançant ressonància magnètica d'imatge i un mètode morfomètric (volumetria). L'estudi es va centrar en la via òptica, partint de la hipòtesi que les lesions en aquesta part del cervell, i no en cap altra, es correlacionen amb l'atròfia del còrtex occipital i del gangli geniculat lateral (LGN), principals centres de processament de la informació visual. Els resultats indiquen que les lesions en la matèria blanca dels nervis originats en el LGN expliquen fins al 28% de la variació del seu volum. En el cas del còrtex occipital, la seva atròfia no es va correspondre amb la presència de lesions en la via òptica, probablement perquè està associat amb moltes altres vies.
Així doncs, encara que les plaques escleròtiques en els nervis contribueixen de forma significant a l'atròfia de la matèria grisa, queda per explicar el 72% restant. Les dades suggereixen que existeixen altres processos neurodegeneratius implicats. Degut al fet que l'atròfia de la substància grisa és la principal responsable de la forma progressiva de la malaltia i de les seves greus seqüeles, és important aprofundir en quin és el principal mecanisme del dany, fora de les plaques clàssiques, per tal que es pugui aplicar al tractament de la malaltia.