Quina és la teva vinculació amb Ucraïna?
Sóc fill de pare català i mare ucraïnesa. El meu pare i el meu oncle, per circumstàncies diverses de la vida, es van casar amb dues amigues de la infància ucraïneses que s’havien criat a Munic. Els meus avis i els avis dels meus cosins van fugir de la repressió stalinista i van anar a parar a l’Alemanya de la postguerra. El meu pare i la meva mare van decidir venir a viure a Barcelona. La meva mare va decidir que els seus fills tinguessin noms ucraïnesos. Amb la meva mare parlo ucraïnès i també se’ns ha criat amb les tradicions d’allà. Els meus avis tenien molt clar que no tornarien mai a Ucraïna. Els meus pares hi han tornat de visita i els meus tiets tenen una casa allà i viuen 6 mesos a Barcelona i 6 mesos a Ucraïna. Ara, en plena guerra, tenim família a Lviv, a l’oest del país, i estem vivint amb molta angoixa tota la situació actual. Estem entre la pena i la ràbia.
Es veia a venir?
El conflicte ve de lluny, però els que coneixem i seguim la situació d’Ucraïna hem vist que ha anat fent xup xup els últims anys, sobretot, des del 2014 amb l’annexió de Crimea i la situació del Donbass. Ara ha petat i Putin ha demostrat que és capaç de qualsevol cosa.
"Tenim família a Lviv, a l’oest del país, i estem vivint amb molta angoixa tota la situació actual. Estem entre la pena i la ràbia".
Quines notícies t’arriben des d’Ucraïna?
Parlem cada dia amb els familiars a través de l’aplicació Signal. Ens diuen que senten alarmes quan estan a punt de bombardejar, que veuen passar avions i tothom està molt tensionat i a l’expectativa que puguin passar més coses. A la zona on estan ells, més a prop de Polònia, la situació encara és prou tranquil·la. A dia d’avui, Rússia encara no ha pogut conquerir cap gran ciutat, però sí que cada vegada hi van havent més focus de combat i això fa que la situació sigui molt tensa i complicada. És una invasió a gran escala. La família dels cosins de la meva mare estan tots allà. Tant homes com dones.
Les dones poden marxar i els homes s’han de quedar. És així, no?
És una imatge esgarrifosa veure com famílies senceres arriben a la frontera i els homes es queden a Ucraïna perquè no poden sortir. També hi ha dones que estant combatent al Donbass i també hi ha dones que passen la frontera per deixar els fills amb familiars de Polònia i tornen a entrar per afegir-se al front.
Fins i tot hem conegut testimonis d’ucraïnesos, a través dels mitjans de comunicació, que viuen a diverses parts del món que han decidit anar al front...
Si es planteja, en un moment determinat, alguna acció humanitària a la frontera m’agradaria poder anar-hi. La sensació d’impotència és total. A mi m’han educat amb la cultura d’aquest país i el sentiment de pertinença és molt alt malgrat que no hi he posat mai els peus.
Les mostres de solidaritat s’han multiplicat aquests dies. Com ho estàs vivint?
S’agraeixen molts els missatges d’ànim. Participo a la concentració que es fa cada vespre a la Plaça Catalunya de Barcelona i estem intentant organitzar-nos per poder enviar material cap allà. Tinc el suport de la direcció de l’Hospital per organitzar accions, sempre amb coordinació amb el consolat i altres iniciatives solidàries de diverses ONG, com la Creu Roja i altres hospitals, per veure si podem ajudar d’alguna manera.
"M’agradaria veure una mica més de proactivitat i d’implicació de la societat catalana".
La societat catalana està responent bé davant aquesta situació?
Com que hi ha por a una Tercera Guerra Mundial, i no es volen enviar tropes ni exèrcits d’altres països, s’envia armament. No vull que hi hagi guerra a cap lloc del món, però aquest armament està servint perquè l’exèrcit ucraïnès estigui aguantant, de moment.
A les concentracions de Plaça Catalunya és veritat que hi ha molta gent ucraïnesa i m’agradaria que la societat catalana s’impliqués una mica més en aquestes accions. Tot i que aquests dies molts companys de l’hospital, amics... m’han enviat molts missatges de suport i he sentit molt el seu escalf. M’agradaria veure una mica més de proactivitat i d’implicació de la societat catalana.
També m’agradaria que la gent, a l’hora d’opinar fos molt prudent. Amb la pandèmia tothom era epidemiòleg, amb el volcà de la Palma tothom era vulcanòleg i és important tenir tot el context a l’hora d’opinar. Rússia i Ucraïna són pobles germans i em fa una pena terrible veure també com els soldats russos estan caient i deixen famílies orfes a Rússia, que la societat russa és víctima d’un règim dictatorial on no hi ha llibertats, on els opositors i dissidents són enverinats o se’ls prohibeix presentar-se a les eleccions, on el conflicte a la part del Donbass, segurament l’exèrcit ucraïnès ha fet coses malament... però des de Catalunya el que hem de fer segur és evitar comparacions del que passa allà i el que passa aquí. El que volem és que pobles germans, com els russos i els ucraïnesos, visquin en pau.
Coneixes el sistema de salut d’Ucraïna?
És un sistema públic i que com a exrepúbliques soviètiques hi ha una acadèmia molt bona. Potser no tenen accés a grans tecnologies i grans fàrmacs, però la formació dels metges és molt bona. És evident que el nostre sistema sanitari està en millors condicions, i l’emergència sanitària d’una guerra ha fet saltar pels aires aquest sistema. Ara, si s’envia material sanitari a Ucraïna no només hem de pensar en material sanitari pels ferits de guerra sinó també per a totes les persones que, per exemple, es poden quedar sense insulina, sense antibiòtics...
"Si s’envia material sanitari a Ucraïna no només hem de pensar en material sanitari pels ferits de guerra sinó també per a totes les persones que, per exemple, es poden quedar sense insulina, sense antibiòtics... "
T’atreveixes a dir què passarà d’aquí uns dies o unes setmanes?
És molt difícil saber què passarà d’aquí una setmana. Hi ha diversos interrogants que veurem resoldre’s amb el pas del temps. Posaran un govern titella tutelat per Rússia? S’ha parlat que volien tornar a posar el Víktor Yanukóvich com a president una altra vegada –que al meu entendre seria una decisió desastrosa-. La idea que tenen és tornar a la situació d’abans de la revolució taronja del 2004. És a dir tenir, un govern prorus i amic de Putin. Un desastre, vaja.
