Les patologies més freqüents que es tracten són les lesions de menisc, de lligaments encreuats per artroscòpia, i l’artrosi del genoll tributària de pròtesis. La Unitat de Genoll del Clínic ha estat pionera en la utilització de la navegació en pròtesi de genoll, en la implantació de programa integrat de pacients obesos i en la implantació de cèl·lules cartilaginoses autògenes des de fa 10 anys. En l’actualitat s’ha incorporat una nova tecnologia en que s’utilitza la navegació en osteotomies en grans deformacions.
A més, la Unitat de genoll disposa d’una planta d’hospitalització exclusiva, amb capacitat per 26 llits, així com d’un quiròfan propi on només s’hi realitza cirurgia de genoll; també compta amb un equip de personal sanitari especialitzat i específic, coordinat mitjançant protocols i guies comunes d’actuació que faciliten l’intercanvi d’informació i el treball en equip. L’experiència i eficàcia de gestió afavoreix en la reducció de l’estada hospitalària i disminueix les complicacions, tant durant l’operació, com abans i després de la mateixa.
Especialitats de la Unitat de genoll de l’Hospital Clínic de Barcelona
- La utilització de teixits procedents de donants, facilitats des del banc de teixits de l’Hospital Clínic, la Transplant Service Foundation, per a la substitució de lligaments, trasplantaments de menisc o per facilitar el recanvi de pròtesi, constitueix un clar avantatge ja que s’evita l’agressió quirúrgica per obtenir l’empelt. La utilització d’empelts a la Unitat és d’un promig de 30 pacients a l’any.
- La navegació quirúrgica és un sistema de col•locació de sensors als ossos, per tal d’optimitzar la col•locació de pròtesis i controlar els eixos de les extremitats.
- El tractament de les infeccions de pròtesis de genoll, és una de les prioritats en les que es treballa des de la unitat degut a l’elevat cost psicològic i econòmic que comporta. Normalment son necessàries diverses cirurgies i els ingressos hospitalaris solen durar força temps, pel que es important el suport familiar i psicològic. Des de la Unitat es treballa en la millora de mètodes per tal d’aconseguir un diagnòstic precoç ja que la prevenció afavoreix la disminució de les complicacions, així com una més ràpida i eficient incorporació a la societat. Així es treballa amb l’objectiu final d’aconseguir que el pacient es mantingui al mateix nivell de recuperació i satisfacció que un altre pacient que no ha petit cap infecció.
- El 15% dels pacients de la Unitat són obesos greus. Degut a aquesta elevada proporció es va crear un grup d’estudi on es van detectar dificultats i complicacions alhora d’operar-los. L’any 2006 es va iniciar un programa de control diferenciat, que incorpora eines específiques pel tractament d’aquests pacients, així com l’estudi d’un model de pròtesi que comporti menor desgast. En quan a la recuperació, cal senyalar que el nivell funcional és inferior al d’un pacient no obès, però la millora la consideren més profitosa, ja que la seva situació prèvia era pitjor. Per altra banda s’està estudiant un circuit de valoració funcional per tal de que el pacient perdi un 5% de massa corporal abans de que s’hagi d’operar per comprovar si d’aquesta manera milloren els resultats. Es pretén també tractar la pèrdua de pes des d’un context més ampli degut a les millores que pot comportar per la millora de qualitat de vida a nivell general del pacient.
- En l’avaluació de resultats, es compara la qualitat de vida anterior i posterior a l’operació per detectar el grau de satisfacció per part del pacient. En aquesta línia s’ha desenvolupat un disseny de programes d’atenció basats en l’educació terapèutica i l’adaptació funcional. Per exemple en el cas dels pacients obesos, tenint en compte que les llistes d’espera per operar-se son de 3 anys aproximadament, es va estudiar l’aplicació de programes de millora de la qualitat de vida abans de la intervenció, mentre esperaven ser operats (fins a 3 anys). Es va detectar que els malalts no usaven els recursos que se’ls oferia i no seguien les recomanacions marcades. Corregint aquestes deficiències i fent un seguiment més personalitzat del pacient, es va produir una millora en la qualitat de vida, alguns fins i tot varen preferir no operar-se: prevenció i estalvi de la intervenció.
- Fa un any es va posar en marxa un programa d’hospitalització a domicili, on els pacients, només estan ingressats a l’hospital dos dies, quan l’estada mitjana habitual és d’entre 6 i 7 dies. Un cop a casa, reben totes les cures i atencions que rebrien durant l’hospitalització convencional.
- L’artroscòpia s’aplica sobretot a pacients joves, degut a lesions dels lligaments, del menisc o del cartílag normalment relacionades amb la pràctica d’algun esport. A la setmana es tracten uns 5 pacients mitjançant l’artroscòpia, mentre que de pròtesi se’n tracten uns 20. Els avantatges principals son la menor agressivitat quirúrgica, la disminució del dolor postoperatori i la reducció de l’estada hospitalària després de l’operació, que rau entre 12 i 24 hores. Una de les innovacions consisteix en l’aplicació de la pròtesis per artroscòpia en pacients especialment seleccionats.
- També s’estudia l’aplicació de nous materials, com la ceràmica o el polietilè d’alta densitat, per tal de disminuir el desgast de la pròtesis. Actualment s’està investigant el desgast del material en viu, normalment els estudis dels materials es fan in vitro, però des de la Unitat s’està estudiant el desgast en viu, s’extrau el líquid articular del pacient amb pròtesis i s’analitza en un laboratori especial per anàlisis de partícules de polietilè.