Encara que en la majoria de països totes aquestes persones viuen al seu domicili amb un cuidador familiar, a Espanya només un 4% de les persones amb demència analitzades viuen soles i més del 70% habita en el nucli familiar. En canvi, als països escandinaus la xifra de persones que viuen en família és molt inferior. Per exemple, a Finlàndia un 43% dels pacients viuen sols en els seus domicilis.
Ingressos baixos
La meitat de la població de l'estudi manifesta tenir un nivell d'ingressos econòmics inferior al que correspondria a la mitjana del seu país, tot i que hi ha diferències significatives entre països. A Finlàndia i Alemanya per exemple, la gran majoria (75%) superen el valor mitjà establert, però en canvi a Estònia passa just el contrari, un 80% de la població explica rebre ingressos econòmics inferiors a la mitjana del seu país.
L'estudi també ha fet un seguiment dels percentatges de pacients que van passar de viure a casa seva a viure en una residència o centre geriàtric en el període de tres mesos. De 1.223 persones amb demència que vivien al domicili en la primera enquesta, només 126 van ingressar en una residència en la segona presa de dades (als 3 mesos), el 10,3%. França va tenir la major part de casos amb un 25% i Espanya el menor, amb només 4 casos (2%).
Aquestes dades indiquen que a França les persones amb demència són institucionalitzades en residències ràpidament i a Espanya aquesta transició es produeix molt lentament o com a últim recurs de cura. Les principals raons del pas d'un pacient amb demència l'entorn familiar a una institució són: els símptomes neuropsiquiàtrics (25%) com l'agressivitat, la dependència per a les activitats de la vida diària (23%), símptomes cognitius com la deambulació nocturna o la manca de reconeixement de dels éssers estimats (19%), sobrecàrrega del cuidador (15%) i la inhabilitat del cuidador familiar per realitzar les cures (15%).
La Dra. Zabalegui explica que en general, en l'àmbit europeu, els cuidadors familiars de l'estudi han manifestat que la qualitat de vida de les persones amb demència que resideixen en una institució (residència) és més elevada que a casa. Aquesta opinió és generalitzada en tots els països, excepte a Espanya, que mostra l'oposat. A Espanya els cuidadors familiars valoren que els pacients amb demència que viuen en els seus domicilis tenen més la qualitat de vida que els pacients que viuen en residències geriàtriques o estan institucionalitzats.
Sobrecàrrega de cuidadors familiars
En general, els cuidadors familiars de les persones amb demència que viuen al seu domicili presenten major sobrecàrrega que els cuidadors de persones amb demències que estan institucionalitzades, excepte a Espanya i França. Els cuidadors familiars del nostre país tenen els nivells més elevats de sobrecàrrega d'Europa. Aquests valors són elevats mentre la persona amb demència és cuidada al domicili i es manté alt quan és institucionalitzada.
En tots els països, el cost de cuidar una persona amb demència en una residència geriàtrica és superior que en el domicili. No obstant això, a Estònia i Anglaterra la diferència és molt petita. El cost més alt de cuidar una persona amb demència en una residència és a França i en el domicili, a Anglaterra. Estònia és el país amb el cost més baix en els dos escenaris.
La directora infermera de l'Hospital Clínic de Barcelona comenta que, això sembla indicar que la transició de la cura del domicili a la institució és cost creixent, però aquesta hipòtesi està basada en la idea que el patró dels pacients s'estableix en els dos escenaris.
El cost per dia de mitjana de la cura d'una persona amb demència, a Espanya és de 70 € en el domicili i de 194 € en un centre residencial, davant 40 € en el domicili i 51 € en una residència a Estònia, i 126 € al domicili i 140 € a una residència a la Gran Bretanya.