Aquests són uns dels principals troballes d'un treball coordinat pel Dr. Antoni Torres, pneumòleg de l'Hospital Clínic i cap de el grup Investigació aplicada en infeccions respiratòries i malalt crític de l'IDIBAPS i cap de grup delCIBERES, i el Dr. Jesús Bermejo, cap del Grup d'Investigació Biomèdica en Infecció Respiratòria i Sèpsia de l'IBSAL i del CIBERES i de l'Hospital Río Hortega de Valladolid; en col·laboració amb David Kelvin (Universitat Dalhousie de Canadà).
En l'estudi, impulsat gràcies al finançament rebut per l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII) a través del Fons COVID-19 per al desenvolupament del projecte CIBERESUCICOVID, i que ha estat publicat a la revista Critical Care, han participat 250 pacients amb COVID-19, als que li va ser analitzat el plasma durant la primera onada de la pandèmia a Espanya, per detectar la presència d'ARN de virus i avaluar les càrregues virals en tres grups de persones amb diferent grau de la malaltia.
Segons van detectar, vuit de cada deu pacients a la UCI presentaven material genòmic del virus en el plasma i la major càrrega viral la presentaven els que finalment van morir, i com més gran va ser la concentració de material genòmic del virus en plasma, majors van ser les alteracions en la resposta del pacient a la infecció, presentant inflamació, immunosupressió, dany endotelial i en teixits, activació de la coagulació i dels neutròfils.
Segons considera Jesús Bermejo, "aquestes troballes tenen gran rellevància perquè la monitorització de la presència de virus i de la càrrega viral en plasma poden servir per detectar precoçment els pacients greus i predir la seva evolució". Així mateix, les presències d'altes concentracions de genoma viral en plasma indiquen que els pacients crítics no poden controlar la replicació de virus i aquesta manca de control "podria causar la decisió respiratori i sistèmic", indica.
Un treball multidisciplinari dins el projecte CIBERESUCICOVID
Aquest treball és possible gràcies a l'ajuda del Fons COVID-19 concedida per l'ISCIII, dins el projecte CIBERESUCICOVID, integrat pel CIBERES, l'ISCIII, la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR) i la Societat Espanyola de Medicina Intensiva, crítica i Unitats Coronàries (SEMICYUC). Segons explica Antoni Torres, "és un estudi de gran rellevància dins d'aquest projecte, perquè precisament el seu objectiu és determinar els factors de risc i pronòstic dels pacients infectats per COVID- 19 que ingressen a les Unitats de Cures Intensives (UCI) espanyoles des que va començar la pandèmia a Espanya fins que aquesta finalitzi".
José María Eiros, de el Servei de Microbiologia de l'Hospital Río Hortega de Valladolid, indica que "probablement calgui considerar l'avaluació de la presència de virèmia entre la bateria de proves microbiològiques en pacients COVID-19 amb sospita de gravetat".
David Kelvin, investigador de la Universitat Dalhousie del Canadà, indica que els resultats evidencien "la necessitat de desenvolupar antivirals eficaços i vacunes que permetin prevenir la replicació viral incontrolada en pacients susceptibles de desenvolupar una malaltia greu".
Aquest treball multidisciplinari publicat en Critical Care compta amb la col·laboració de microbiòlegs dels Hospitals Río Hortega i Clínico de Valladolid, Lleó, Burgos i Príncep d'Astúries d'Alcalá d'Henares, intensivistes de l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid, Río Hortega i Clínico Universitario de Valladolid , Hospital de Burgos, Hospital de Lleó i Vall d'Hebron de Barcelona, pneumòlegs de l'Hospital La Fe de València, Clínic de Barcelona, de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida i Hospital Río Hortega de Valladolid, Internistes d'aquest mateix Hospital i de l'Hospital Infanta Leonor de Madrid, metges d'Urgències del Gregorio Marañón i de el Río Hortega de Valladolid, anestesistes d'aquest mateix Hospital, dels Serveis de Bioquímica del Gregorio Marañón i d'Anàlisis Clíniques i de Cirurgia Cardiovascular de l'Hospital Clínico de Valladolid, així com d'investigadors de el grup BioSepsis de l'IBSAL, i de la Unitat d'Infecció Viral i Immunitat de el Centre Nacional de Microbiologia .
Enllaç a l'article de referència:
Viral RNA load in plasma is associated with critical illness and a dysregulated host response in COVID‑19
Jesús F Bermejo-Martin, Milagros González-Rivera, Raquel Almansa, Dariela Micheloud, Ana P. Tedim, Marta Domínguez-Gil, et al.
DOI: https://doi.org/10.1101/2020.08.25.20154252
