L'estudi, publicat a Hepatology Communications, alerta que una cirrosi compensada pot derivar en descompensacions agudes en un curt període, causant complicacions greus com ascites, càncer, encefalopatia hepàtica, sagnat de varius o peritonitis bacterianes espontànies. Aquesta investigació col·laborativa s'ha liderat des de l'àrea de Malalties Hepàtiques i Digestives del CIBER (CIBEREHD), l'hospital Clínic Barcelona, IDIBAPS i la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona (UB), i hi han participat investigadors de diversos grups del CIBEREHD.
La malaltia per fetge gras no alcohòlic és la malaltia hepàtica crònica més prevalent a la població occidental, i la seva freqüència està augmentant a causa de la seva associació amb l'epidèmia de l'obesitat i diabetis. La malaltia per fetge gras és conseqüència de l'acumulació de greix a les cèl·lules hepàtiques, que amb el temps fa malbé aquests hepatòcits, que són substituïts per dipòsit de col·lagen o cicatrius. Quan les cicatrius distorsionen l'estructura normal del fetge és quan parlem de cirrosi.
“Els pacients amb cirrosi poden estar completament asimptomàtics sense saber que pateixen la malaltia durant mesos i fins i tot anys. Tot i això, si el dany sobre el fetge persisteix, la malaltia progressa i apareixen complicacions associades a la cirrosi, passant a la fase que anomenem cirrosi descompensada. Quan els pacients es descompensen augmenta molt la seva mortalitat, i actualment no hi ha més alternatives terapèutiques disponibles que el tractament de les complicacions que produeix o el trasplantament hepàtic”, explica Isabel Graupera, investigadora del Clínic-IDIBAPS-UB i del CIBEREHD i una de les coordinadores d'aquest estudi.
La història de com va progressant una cirrosi compensada per fetge gras no ha estat completament caracteritzada. Per avançar en aquest camí, aquesta investigació es va centrar a descriure quina és l'evolució d'aquests pacients a la pràctica clínica real i quins són els factors de risc que s'associen a la progressió de la malaltia. Per això, l'estudi va incloure dades de tots els pacients amb cirrosi compensada per fetge gras no alcohòlic que feien seguiment a 9 centres hospitalaris a Catalunya: Hospital Clínic, Hospital Vall d'Hebron, Hospital del Mar, Hospital Josep Trueta, Hospital Germans Trias i Pujol, Hospital Parc Taulí, Hospital Joan XXIII, Hospital Arnau de Vilanova i Hospital de Figueres. En total, es van analitzar casos de 449 pacients amb cirrosi compensada amb una mitjana de seguiment de 4 anys.
Alta freqüència de descompensacions greus de la cirrosi i càncer
Els resultats van revelar una alta freqüència de la progressió cap a la descompensació de la cirrosi durant aquest període de seguiment. “Un 28% dels pacients van presentar algun tipus de descompensació associada amb la cirrosi”, apunta Pere Ginès, hepatòleg del Clínic Barcelona, cap del grup Malalties cròniques del fetge: mecanismes moleculars i conseqüències clíniques de l'IDIBAPS, investigador del CIBEREHD i catedràtic de Medicina de la Universitat de Barcelona. Entre aquestes complicacions, l’ascites (21% dels casos) va ser la més freqüent, seguida per la presència d´encefalopatia hepàtica (15%), l´hemorràgia per varius (9%) i la peritonitis bacteriana espontània (3%).
L'estudi també va avaluar la incidència de càncer en aquesta cohort, i va trobar que un 12% dels pacients van presentar càncer intrahepàtic (hepatocarcinoma) i un 6% van presentar càncer extrahepàtic. “L'associació entre cirrosi i càncer de fetge és àmpliament coneguda, així com l'associació entre obesitat i càncer en general; una associació que es veu confirmada en aquesta investigació”, assenyala Isabel Graupera.
Identificació de pacients amb més risc
"Entre els factors que es van relacionar amb un risc més alt de descompensació trobem els paràmetres de funció hepàtica, com passa en altres etiologies", apunta Octavi Bassegoda, investigador de l'Hospital Clínic – IDIBAPS – UB i primer autor de l'estudi. “D'entre tots els paràmetres, l'albúmina, com a mesura individual, era el que tenia més capacitat per identificar els pacients amb més risc de descompensar-se; i atès que l'albúmina es mesura de manera rutinària als pacients amb cirrosi, és una informació útil i pràctica per a la pràctica clínica”, explica. "Confirmem també que la presència de signes d'hipertensió portal s'associava a un risc més gran de presentar complicacions", afegeix.
“Els nostres resultats confirmen que els pacients amb cirrosi compensada per fetge gras tenen un risc alt de complicacions que s'associen a una alta morbiditat i mortalitat. És per això que hem de dirigir els nostres esforços a identificar aquests pacients asimptomàtics amb cirrosi per fetge gras per oferir-los el millor seguiment i tractaments que permetin evitar les descompensacions”, recomanen els investigadors.
“Tot i que el nostre estudi aporta llum sobre la història natural de la malaltia, calen noves investigacions prospectives que analitzin amb més detall els factors que marquen la progressió i sobretot com el maneig de les comorbiditats (obesitat i diabetis) i els nous tractaments en assaigs clínics pot impactar a l'evolució de la malaltia”, conclouen.
Article de referència:
Bassegoda O, Rivera-Esteban J, Serra I, Morillas R, Broquetas T, Vergara M, Rodriguez A, Aracil C, Virolés S, Carrión JA, Pardo A, Rodríguez-Tajes S, Serra-Burriel M, Pericàs JM, Augustin S, Ginès P, Graupera I. High frequency of acute decompensation and cancer in patients with compensated cirrhosis due to nonalcoholic fatty liver disease: A retrospective cohort study. Hepatol Commun. 2022 Sep 8. doi: 10.1002/hep4.2056. Epub ahead of print. PMID: 36073343.