L'article, publicat a la revista Jama Cardiology, ha comprovat tant l'eficàcia com la seguretat de dues estratègies antitrombòtiques diferents després de l'oclusió de l'apèndix auricular esquerre del cor, també coneguda com a orejola esquerra. L'objectiu d'aquesta teràpia és prevenir les trombosis i els sagnats en pacients amb fibril·lació auricular sotmesos al tancament de l'orella esquerra. El tancament de l'orelleta esquerra és una teràpia cada dia més habitual, que es fa en pacients amb fibril·lació auricular i alt risc de sagnat amb un tractament anticoagulant convencional.
L'estudi ha estat dissenyat i liderat pel Dr. Xavier Freixa, cardiòleg intervencionista juntament amb l'equip del Servei de Cardiologia del Clínic Barcelona. Els altres investigadors principals de l'estudi han estat el Dr. Dabit Arzamendi de l'Hospital de Sant Pau i el Dr. Ignacio Cruz-González de l'Hospital Universitari de Salamanca.
La investigació busca comparar l'eficàcia i la seguretat d'una dosi baixa d'anticoagulants orals davant de teràpia antiplaquetària dual durant els primers 3 mesos després d'una oclusió de l'apèndix auricular esquerre. Es va observar que, al cap de 3 mesos, l'ús d'anticoagulants en dosi baixa es va associar amb una reducció significativa d'esdeveniments tromboembòlics i hemorràgies més grans, en comparació dels pacients tractats amb antiplaquetaris (4.5% davant del 21.7%, respectivament).
També van veure menys taxa de trombosi relacionada amb el dispositiu que s'implanta per tancar aquest apèndix. Va ser un 0% el grup que prenia anticoagulants davant del 8.7% en el grup d'antiplaquetaris.
Pel que fa a les hemorràgies majors, encara que no hi va haver una diferència estadísticament significativa, el grup dels anticoagulants va tendir a presentar menys esdeveniments (4.6% davant del 13%).
Aquest assaig clínic va ser multicèntric, prospectiu, obert i aleatoritzat. S'hi van incloure 90 pacients de tres centres europeus diferents, amb una mitjana d'edat de 77 anys. Els pacients van ser assignats aleatòriament a rebre anticoagulants en dosi baixa (apixaban 2.5 mg cada 12 hores) o antiplaquetaris (aspirina 100 mg i clopidogrel 75 mg al dia).
Tractament actual de la fibril·lació auricular
El tractament antitrombòtic òptim després de l'oclusió auricular no està ben establert actualment, a causa de la manca d'estudis aleatoritzats. Aquest estudi representa el primer estudi aleatoritzat que s'ha publicat a nivell mundial fins ara.
Habitualment es fa servir la teràpia doble antiplaquetària, que consisteix en la combinació d'aspirina i clopidogrel. S'ha suggerit que una baixa dosi d'anticoagulants orals directes, com apixaban, podria ser una alternativa eficaç i segura.
Els fàrmacs antiplaquetaris són un grup de medicaments que eviten que les plaquetes s'aglutinin i formin un coàgul sanguini. Els anticoagulants, en canvi, redueixen la velocitat de formació de coàguls. En aquest estudi es comparen ambdues teràpies.
Impacte de la fibril·lació auricular a la població
La fibril·lació auricular és l'arrítmia més freqüent a la població. Tot i que sol ser asimptomàtica, aquesta malaltia pot causar una important discapacitat i nombroses malalties associades.
Els pacients amb fibril·lació auricular prenen tractament anticoagulant per prevenir la formació de trombes dins del cor, formats majoritàriament dins de l'orella esquerra. Aquest tractament en molts casos pot causar hemorràgies importants que en contraindiquen l'ús. El tancament de l'orelleta és l'única alternativa per a aquests pacients, que cada cop són més nombrosos a causa de l'envelliment de la població.
Per tant, aquests resultats suggereixen que l’administració d’anticoagulants en dosis baixes podria oferir un millor equilibri entre eficàcia i seguretat en comparació amb els antiplaquetaris. Tot i així, és important destacar que, a causa de la mida limitada de la mostra, aquestes troballes s'han d'interpretar amb cautela i confirmar-se en futurs estudis aleatoritzats més grans.
Referencia de l’estudi:
Xavier Freixa, Ignacio Cruz-González, Pedro Cepas-Guillén, Xavi Millán, Pablo Antúnez-Muiños, Eduardo Flores-Umanzor, Lluís Asmarats, Ander Regueiro, Sergio López-Tejero, Chi-Hion Pedro Li, Laura Sanchis, Josep Rodés-Cabau, Dabit Arzamendi. AMA Cardiol. 2024 Oct 1;9(10):922-926. DOI: 10.1001/jamacardio.2024.2335
