Diversos estudis previs havien determinat que el trastorn bipolar està associat a diferències estructurals del cervell. No obstant això, la recerca feta fins ara amb neuroimatge no ha ofert conclusions concloents.
En aquest context, un equip liderat per Ole Andreassen, de la Universitat d’Oslo, ha impulsat l’estudi més ampli fet fins a la data sobre la matèria. S’ha fet a partir de l’anàlisi d’imatges de ressonància magnètica del projecte "Enigma" (Enhancing Neuro Imaging Genetics Through Meta Analysis) que recull informació de més de 6.500 individus, 2.447 amb trastorn bipolar i 4.056 controls sans.
Els investigadors han vist, entre d’altres, que els adults amb trastorn bipolar tendeixen a tenir les àrees corticals menys gruixudes en les regions frontal, temporal, i parietal del cervell i que l'escorça prefrontal ventrolateral (CPFVL) és la que presenta més reducció en el gruix cortical.
Els investigadors també han examinat els efectes dels fàrmacs que més s’utilitzen en trastorn bipolar, com per exemple el liti. El liti redueix la gravetat i la freqüència dels episodis maníacs. Els experts, però, desconeixen exactament els mecanismes pels quals la molècula ajuda els pacients amb trastorn bipolar. El treball ara publicat ofereix algunes pistes, ja que indica que el liti incrementa el volum de matèria grisa en les zones afectades.