L'ADN viral es pot detectar amb freqüència en diferents mostres clíniques de pacients infectats per la verola del mico, incloent-hi saliva i semen, segons un nou estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i l’Hospital Clínic de Barcelona. L'estudi, publicat a la revista Eurosurveillance, contribueix a un millor coneixement sobre com es transmet aquesta malaltia emergent.
El brot actual de verola del mico representa una altra malaltia zoonòtica que ha traspassat fronteres. En els últims sis mesos, s'han reportat més de 9.000 casos de verola del mico en el món, en països en els quals la malaltia no és endèmica. Els casos inicials es van detectar a Gran Bretanya, Portugal i Espanya, principalment en homes que tenen sexe amb homes. No obstant això, la malaltia s'ha propagat a molts altres països i existeix la preocupació que s'estengui a grups poblacionals vulnerables, com a pacients immunocompromesos o població infantil.
Se sap que la malaltia es transmet per contacte directe amb les lesions d'un pacient infectat o per superfícies contaminades per aquestes, però encara se sap poc sobre la possible presència de virus en altres mostres biològiques, com a saliva, orina o semen.
En aquest estudi, l'equip liderat per Mikel Martínez, investigador d’ISGlobal, i José Luis Blanco, de l'Hospital Clínic de Barcelona i investigador del grup Sida i infecció per VIH de l'IDIBAPS, va investigar la presència de material genètic del virus en diferents mostres biològiques, recollides en diferents moments, de 12 pacients amb infecció confirmada per verola del mico. En el moment del diagnòstic, es va detectar una alta càrrega d'ADN viral en les lesions cutànies de tots els pacients. A més, es va detectar ADN en la saliva de tots els pacients, alguns d'ells amb altes càrregues virals. Només un estudi previ havia testat la saliva, i en un sol pacient. També es va detectar ADN viral en mostres rectals (11 de 12 pacients), nasofaríngies (10/12 pacients), de semen (7/9 pacients), d'orina (9/12 pacients) i fecals (8/12 pacients).
“Un parell d'estudis previs ja havien mostrat presència ocasional d'ADN viral en algunes mostres i en alguns pacients, però aquest estudi mostra la presència freqüent d'ADN viral en diversos fluids biològics, particularment en saliva, durant la fase aguda de la malaltia, i fins a 16 dies després de l'inici dels símptomes en un pacient,” explica Aida Peiró, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l'estudi.
Les i els autors assenyalen que la presència d'ADN viral no equival necessàriament a la presència de virus infecciós, i que el proper pas serà tractar d'aïllar virus infecciós a partir d'aquestes mostres. No obstant això, l'alta càrrega viral detectada en saliva o semen suggereix que aquests fluids tenen potencial infecciós, afegeixen.
“Els resultats del nostre estudi contribueixen a un millor coneixement sobre els mecanismes i la dinàmica de la transmissió del virus, així com el possible paper de la transmissió per via sexual,” conclou Martínez.
Referència de l'estudi:
Peiró-Mestres Aida, Fuertes Irene, Camprubí-Ferrer Daniel, Marcos María Ángeles, Vilella Anna, Navarro Mireia, Rodriguez-Elena Laura, Riera Josep, Català Alba, Martínez Miguel J, Blanco Jose L, on behalf of the Hospital Clinic de Barcelona Monkeypox Study Group. Frequent detection of monkeypox virus DNA in saliva, semen, and other clinical samples from 12 patients, Barcelona, Spain, May to June 2022. Euro Surveill. 2022;27(28):pii=2200503.
