La intervenció clínica en les fases primerenques dels trastorns psicòtics és fonamental per prevenir les trajectòries clíniques més severes que impliquen una pitjor evolució i un impacte més gran en el funcionament psicosocial. La variabilitat genètica s'estudia com a un prometedor modulador del pronòstic. Per això, cal considerar la naturalesa poligènica, és a dir, la implicació de múltiples gens, d'aquests fenotips clínics, complexos i diversos, per dilucidar els mecanismes responsables de la progressió de la malaltia des de les fases més primerenques.
En aquest context, un estudi multicèntric coordinat, en el marc del Projecte PEPs, per Miquel Bernardo, líder de grup d'Esquizofrènia de l'IDIBAPS, ha analitzat l'associació entre les puntuacions de risc poligènic (PRS, per les sigles en anglès) psicopatològiques i cognitives i la progressió clínica després d'un primer episodi psicòtic (PEP). Al treball, publicat per la revista Psychological Medicine, també hi participen els investigadors Sergi Mas, com a colíder, Gisela Mezquida, Patricia Gassó i Miquel Bioque, del grup de Bernardo, així com Elena de la Serna, investigadora del CIBERSAM i del grup IDIBAPS Psiquiatria i psicologia infantil i adolescent, Eduard Vieta, cap del grup IDIBAPS Trastorns bipolars i depressius i del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l'Hospital Clínic i Silvia Amoretti, investigadora del grup de Vieta.
L'estudi va incloure 233 persones amb un primer episodi psicòtic iniciat durant l'adultesa, amb dades clíniques i cognitives que van ser recollides durant un període de dos anys, i 150 controls aparellats. Així mateix, es van utilitzar i analitzar PRS per a l'esquizofrènia, el trastorn bipolar, el trastorn depressiu major, el nivell educatiu i el rendiment cognitiu per avaluar el risc genètic de presentar un PEP i caracteritzar la seva associació amb l'estat clínic i cognitiu des de la primera visita (basal) fins al cap de 2 anys de progressió.
Els resultats suggereixen que els PRS d'esquizofrènia, trastorn bipolar i del rendiment cognitiu s'associen amb un risc més alt de presentar un PEP. Addicionalment, en els subjectes amb un primer episodi psicòtic, s'evidencia un increment dels PRS de cognició en els pacients amb més reserva cognitiva. D'aquesta manera, els PRS que reflecteixen una predisposició genètica a mostrar millor rendiment cognitiu s'associen amb una evolució millor de la simptomatologia clínica, del funcionament general i una millora en la memòria de treball. Finalment, les dades evidencien que el PRS de depressió s'associa amb una pitjor progressió de l'estat cognitiu general del pacient i de les funcions executives en concret.
Els investigadors conclouen que “aquest estudi aporta noves evidències de les bases poligèniques dels trastorns psicòtics i de la seva associació amb la manifestació clínica des de les primeres etapes de la malaltia. L'efecte consistent dels PRS cognitius en la progressió clínica primerenca suggereix que els mecanismes subjacents a l'episodi psicòtic i la seva gravetat podrien ser parcialment independents”.
Article de referència
Segura AG, Mezquida G, Martínez-Pinteño A, Gassó P, Rodriguez N, Moreno-Izco L, Amoretti S, Bioque M, Lobo A, González-Pinto A, García-Alcon A, Roldán-Bejarano A, Vieta E, de la Serna E, Toll A, Cuesta MJ, Mas S, Bernardo M; PEPs Group. Link between cognitive polygenic risk scores and clinical progression after a first-psychotic episode. Psychol Med. 2022 Jun 9:1-14. doi: 10.1017/S0033291722001544.
