Desprès de la CC la radioteràpia a la mama redueix .significativament la taxa de recaigudes locals d’un 22.5% a un 10.6% als 5 anys en ganglis negatius, el que suposa una reducció absoluta del 11.9%, i amb un impacte en la reducció del 3,3% en la taxa de morts per càncer de mama als 15 anys. Així doncs, totes aquestes pacients han de ser tractades amb radioteràpia i aquest tractament suposa un risc de certa dosis a òrgans subjacents (pell, costelles, pulmó i cor) que de vegades es fa difícil d’evitar, comportant certes complicacions.
Per un costat l’excés de demanda en els serveis d’oncologia radioteràpica, que queden sobresaturats, i amb els coneixements radiobiològics més profunds sobre el càncer de mama ha propiciat l’ús de tècniques d’irradiació a la zona de major risc de RL, que és l’àrea de la tumorectomia, anomenada irradiació parcial de la mama. (IPM). Hi ha diverses tècniques per administrar IPM, essent la radioteràpia intraoperatòria (RIO) la que suposa una milloria biològica al administrar in situ durant l’acte quirúrgic una irradiació, sense dubtes geogràfics de la zona a tractar, desplaçant la pell i si la RIO s’administra amb electrons, a més es protegeix els òrgans interns mitjançant un disc que es retira desprès del tractament que dura entre 1 i 2,3 minuts.
En el cas de l’Hospital Clínic, aquest creixement en el volum de l’activitat del servei de radioteràpia, juntament amb la limitació d’espai per un bunker on incorporar un tercer accelerador lineal, la despesa que suposaria i els resultats clínics del Institut Oncològic de Milan, va portar a l’equip liderat per la Dra. Blanca Farrús a iniciar el Projecte RIO. Es va incorporar a un quiròfan un tercer accelerador d’electrons mòbil podent així administrar a les pacients irradiació focalitzada durant l’acte quirúrgic. Per dur a terme aquesta tècnica, s’ha acomodat un quiròfan amb tots els ítems, controls de radioprotecció, blindatge i amb mesures de seguretat especials. A altres centres en que realitzen aquesta mateixa tècnica, utilitzen un beam stop i pantalles laterals per aturar la irradiació difusa, cosa que comporta un cert risc de radioprotecció pel personal que atén al pacient. L’equip de la Dra. Farrús, ha condicionat aquest quiròfan, permetent operar en un espai obert, còmode i segur per als professionals que, a més, permet rapidesa d’execució.
Les dades actuals dels estudis de Milan en pacients amb ganglis negatius que compleixen estrictament paràmetres de baix risc de recaiguda local, la taxa de recaigudes són del 1.5% i del 1.7% als 5 anys, seguint els criteris de baix risc de l’Associació Americana ASTRO o l’Europea GEC-ESTRO respectivament, el què suposa un tractament segur.
En definitiva aquesta tècnica permet una aplicació precisa d’irradiació a l’àrea indicada, amb una mínima exposició als teixits adjacents els quals es desplacen i protegeixen durant el procés.
La RIO requereix d’un treball en equip molt important entre el cirurgià, anestesiòleg, experts en irradiació, radio-oncòlegs, radio físics hospitalaris, tècnics en radioteràpia, personal d’infermeria del quiròfan i personal d’esterilització, pel què es va generar un programa de formació específica i un de control de qualitat, i de procediment on està descrit cada pas d’actuació de cada un dels estaments implicats.
Aquest projecte es basa en un estudi de cohorts i està centrat en un àmbit de Cooperació Institucional (amb participació de tres centres amb formació equivalent) e Interdepartamental, involucrats els serveis de Radiodiagnòstic, Ginecologia, Cirurgia Plàstica, Anestesiologia, apart del d’Oncologia Radioteràpica.
Es tracta del primer centre públic a Espanya que ha incorporat aquesta tecnologia, dins un programa d’innovació de l’Hospital Clínic.