Els principals problemes dels marcapassos convencionals són les infeccions causades pels cables (endocarditis). Aquest marcapassos, al no requerir cables, elimina per complet la possibilitat que es trenquin i disminueix el risc d'infecció i d’hematomes. Ara, després que s'hagi demostrat la seva seguretat, més de 20 hospitals espanyols disposaran d'aquesta nova tecnologia i està previst que es realitzin més de 100 implants abans de finals d'any.
L'equip del Dr. Lluís Mont va ser el primer a implantar aquest marcapassos a Espanya. Al febrer de 2014, juntament amb el Dr. Josep Brugada, cardiòleg de l'Institut Clínic del Tòrax (ICT), van implantar el dispositiu a tres pacients que patien bradicàrdia, una afectació que es caracteritza per un ritme cardíac lent o irregular, de menys de 60 batecs per minut. Aquests tres primers pacients van evolucionar de manera favorable i no van patir complicacions ni durant ni després de la intervenció. El Dr. Mont explica que, "durant aquest any hem implantat un total de 54 unitats de manera satisfactòria i sense complicacions. Es tracta d'un procediment relativament simple, de 30 minuts de durada. A més, no deixa cap cicatriu visible".
En l'estudi que publica l'European Heart Journal han participat un total de 37 metges de 23 hospitals d’11 països diferents.
Implantació més ràpida, segura i menys invasiva
Amb una mida deu vegades menor que la del marcapassos actual, el dispositiu es col·loca directament al cor mitjançant un catèter inserit a través de la vena femoral. Gràcies a la seva reduïda grandària i al sistema de fixació a través de quatre potes flexibles, permet una major estabilitat i evita el dany del teixit cardíac. Aquest dispositiu no requereix l'ús de cables que connectin el marcapassos amb el cor i envia els impulsos elèctrics a través d'un elèctrode que està col·locat en el propi dispositiu. Tampoc requereix d'incisions quirúrgiques al pit ni de la creació de cap "butxaca" sota la pell, de manera que es minimitzen les complicacions derivades de l'implant i s'elimina qualsevol signe visible del dispositiu.
Està indicat per a aquells pacients que no necessiten d'estimulació a l'aurícula, el que suposa entre un 30-50% de les persones que necessiten un marcapassos. Els pacients més adequats per beneficiar-se d'aquesta tecnologia són els d'edat avançada, ja que tenen risc de complicacions derivades de l'implant i que en l'actualitat amb freqüència reben un sol elèctrode. Però també pacients joves que no vulguin veure limitada la mobilitat del braç, així com aquells que han patit una infecció d'un marcapassos previ.
Referència de l’article:
Ritter P, Duray GZ, Steinwender C, Soejima K, Omar R, Mont L, Boersma LV, Knops RE, Chinitz L, Zhang S, Narasimhan C, Hummel J, Lloyd M, Simmers TA, Voigt A, Laager V, Stromberg K, Bonner MD, Sheldon TJ, Reynolds D; Micra Transcatheter Pacing Study Group.
Eur Heart J. 2015 Jun 4. pii: ehv214.