"Cada vegada que sé que les famílies poden veure el seu nadó per una càmera a qualsevol hora i des de qualsevol lloc sento que la meva feina, encara que no sigui assistencial, té un sentit. Un perquè molt clar i un propòsit ", comenta William Arellano, cap de l'Oficina d'Atenció Centrada en l'Usuari (OACU) de la Direcció de Sistemes de la Informació.
El 2018 la UCI de Neonatologia va començar a dotar de càmeres les incubadores, gràcies a diferents iniciatives solidàries, amb l'objectiu de reduir l'ansietat de les mares i enfortir el vincle maternofilial en el moment de la separació amb els seus nadons. En el cas de les pacients amb COVID-19, les càmeres són un recurs més que mai essencial i necessari.
Una mare amb COVID-19 explica que el seu nadó va néixer a la setmana 32 i que va haver de ser ingressat per aportar-li oxigen i avaluar el seu estat, de manera que no va poder fer pell amb pell, moment en què el nadó nu es col·loca sobre el pit de la mare o del cuidador per enfortir el vincle afectiu.
Aquesta mare recorda que quan va tornar a l'habitació, poques hores després, va rebre una "meravellosa" notícia per part del personal d'infermeria que tenia cura del seu fill. "Em van passar un enllaç perquè pogués veure en qualsevol moment al meu petit. Se’m van inundar els ulls d'alegria".
"Aquesta càmera s'havia convertit en l'objecte més important i preuat per a mi: em mantenia en contacte amb el meu fill quan no podia estar físicament amb ell. I no només per a mi, sinó també per a la resta de la meva família, a Espanya i Itàlia. Els vaig enviar l'enllaç i ells van poder veure al bebè "petitonet" igual que jo", recorda.
Arellano creu que "la tecnologia pren vida perquè l'energia travessa les pantalles amb les paraules i expressions d'amor de la família cap al seu nadó. I estic segur que li arriben".
La cap de Gestió d'Infermeria de BCNatal (Hospital Clínic - Sant Joan de Déu), la doctora Ángela Arranz, comenta que "gràcies als enginyers i informàtics les vides d'aquests nens i la de tota la seva família és menys angoixant".
Arranz afegeix que, "aquestes càmeres ajuden a alleujar el dolor i la por de les famílies. Per això, quan una càmera deixa de funcionar els enginyers i informàtics es posen a solucionar-ho de manera imminent. Pel que si ells no creguessin en el bé que fan a aquests petitons aquestes reparacions podrien durar dies".
Humanització de les cures
La instal·lació de càmeres a la UCI de Nounats forma part d'una sèrie d'iniciatives que es van començar a posar en marxa el 2004 per humanitzar les cures de la mare i del nadó. Tot un seguit d'accions a les que se sumaran altres com facilitar i fer més còmode l'estada familiar a l'hospital amb l'adaptació d'habitacions més àmplies, bressols familiars (perquè el nadó dormi al costat de la mare des del primer moment) i sala d'estar. A més de fer un acompanyament a la família quan es va a casa en l'adaptació precoç del nadó al seu nou entorn.
