Operar amb èxit sense deixar cicatrius s'ha convertit en el principal objectiu dels cirurgians més arriscats i innovadors. Des que la cirurgia oberta convencional donés pas a la cirurgia assistida per laparoscòpia -que requereix tres, quatre i fins a cinc incisions per intervenir-, cirurgians de la cavitat pèlvica i abdominal al costat d'experts en robòtica, investiguen noves formes d'entrar a l'organisme per a explorar estructures, diagnosticar malalties i extirpar òrgans. L'Hospital Clínic de Barcelona aposta per una cirurgia mínimament invasiva, màxima que avui es constata amb la presentació del melic com una via d'accés única, segura i eficaç per a extreure un ronyó. La intervenció, primera d'aquest tipus realitzada a Espanya, l'ha portat a terme l'equip del Dr. Alcaraz, del servei d’Urologia del Clínic, el passat 17 de febrer en una dona de 85 anys diagnosticada de càncer. Als tres dies de l'operació, la pacient se’n va anar a casa sense símptomes.
Avui se celebra el Dia Mundial del Ronyó, una iniciativa promoguda per la Societat Internacional de Nefrologia (ISN) i la National Kidney Foundation, que aquest any centra el seu missatge en la detecció precoç de la Malaltia Renal Crònica i en la Hipertensió Arterial, un dels factors més importants en el desenvolupament de la mateixa. En aquest context, l'Hospital Clínic de Barcelona presenta aquesta innovadora tècnica, que ha estat possible gràcies al treball conjunt de l'equip mèdic format pel Dr. Antonio Alcaraz, cap del Servei d’Urologia; la Dra. Mª José Ribal, especialista en Urologia; el Dr. Lluís Peri, metge adjunt d’Urologia; i el Dr. Alejandro Molina, resident del mateix servei. També han intervingut la Dra. Concepción Monsalve, anestesiòloga; i la Sra. Mercè Clapera, infermera de quiròfan. És el mateix equip que va realitzar fa poc menys d'un any la primera nefrectomia transvaginal per càncer renal en el món, una tècnica també mínimament invasiva que va permetre extreure un ronyó amb càncer amb tan sols dues petites incisions a l’abdomen d’1 cm. cadascuna, i una altra que no és visible en la part interna de la vagina. Des de llavors, el Dr. Alcaraz i el seu equip han realitzat un total de 12 extraccions de ronyó per la vagina, una via que a més es planteja com alternativa per als trasplantaments de donant viu.
Però la nova fita que avui es presenta té com protagonista al melic, una herència embrionària que dóna pas a la nova generació de la cirurgia mínimament invasiva. Aquest procediment suposa un avenç més en cirurgia laparoscòpica ja que en lloc d'utilitzar els orificis naturals del cos per a operar -tècnica que correspon al programa NOTES (Natural Orifice Transluminal Endoscopy Surgery)-, aprofita l'orifici embrionari per a extreure òrgans afectats, com en aquest cas el ronyó. Aquesta nova porta d'entrada presenta nombrosos avantatges doncs a més de l'estètica al no deixar cicatrius, els temps de recuperació del pacient es redueixen a la meitat, gairebé no hi ha risc d'hemorràgies perquè la zona està poc vascularitzada i el dolor és mínim perquè hi ha poques terminacions nervioses que la circumden. D'altra banda, és una tècnica de la qual es poden beneficiar tant homes com dones, a diferència de la nefrectomia transvaginal només possible en dones.
La nefrectomia transumbilical per accés únic -denominació tècnica de la intervenció- es va realitzar amb un tròcar d'accés únic fabricat per l'empresa Olympus. Aquest instrument laparoscòpic requereix llargues dosis de control i precisió per a ser utilitzat correctament, ja que a través d'un sol punt el cirurgià ha d'utilitzar tres instruments per a manipular l'òrgan de forma remota, i extreure'l una vegada l’ha embossat a l'interior. Accedir al ronyó per aquesta via suposa no deixar rastre, ja que la mínima incisió que els cirurgians fan aprofita els plecs naturals de la cicatriu umbilical per a amagar-se. No obstant això, igual que la cirurgia laparoscòpica o l’abordatge NOTES, la via transumbilical no està exempta de riscos i l'ha de fer sempre un equip de cirurgians experimentat i en constant formació en l'ús de l'instrumental.
En l'actualitat la via umbilical es presenta com l'autèntica revolució en la cirurgia mínimament invasiva. A través d'ella cirurgians de diferents especialitats de la cavitat pèlvica i abdominal (urologia, ginecologia, gastroenterologia, etc.) poden extreure òrgans afectats per càncer o altres dolències, com la pròstata, l'úter, tumors en l’ovari, quists, lligaments de trompes, etc. A més, aquesta resta embrionària estimula l'enginy dels investigadors més avesats que veuen el futur en la combinació de la via transumbilical i la robòtica, on tant la intervenció de l'home com la invasió de l'organisme quedin reduïdes a la mínima expressió. I tot això sense sacrificar ni l'eficàcia de la cirurgia ni els beneficis per al pacient.