La preeclàmpsia és una complicació mèdica de l'embaràs que afecta la mare i el fetus definida per hipertensió arterial associada a elevats nivells de proteïna en l'orina. Les manifestacions de la preeclàmpsia es poden desenvolupar abans (preeclàmpsia d'inici precoç) o després de les 34 setmanes (preeclàmpsia d'inici tardà). La preeclàmpsia d'inici precoç està associada gairebé invariablement a insuficiència placentària i creixement fetal restringit. La mesura de la velocimetria Doppler de l'artèria uterina és un mètode diagnòstic no invasiu que utilitza so d'alta freqüència per estudiar el flux sanguini i que ha resultat ser útil per avaluar la circulació úteroplacentària. Aquesta tècnica ha estat objecte de diversos estudis per determinar la seva utilitat per a la predicció de la preeclàmpsia, però poc s'ha escrit sobre el seu possible ús com a eina pronòstica a l'inici de la malaltia. Tampoc s'ha investigat el paper de la Doppler uterina per identificar embarassos amb risc de morbiditat materna o fetal en la preeclàmpsia d'inici precoç.
Amb l'objectiu de determinar el valor predictiu de la velocimetria Doppler en artèria uterina per a complicacions maternes i fetals en dones amb preeclàmpsia greu d'inici precoç, es va realitzar el seguiment de 120 pacients amb preeclàmpsia greu de menys de 34 setmanes de gestació a l'ingrés hospitalari. En el 53% dels casos (64/120), els resultats de la velocimetria Doppler uterina van ser anormals: l'edat gestacional a l'ingrés i al part i el pes en néixer van ser significativament més baixos i les complicacions neonatals (40.6% vs. 14/3 %) i maternes (28/1% vs. 5.4%) van ser més freqüents. Per tant, l'associació entre els resultats Doppler anormals i les complicacions neonatals i maternes és una dels dades significatives que es desprèn de l'estudi. Investigacions prèvies demostren que les dones amb preeclàmpsia d'inici tardà mostren un elevat risc de complicacions neonatals si el flux sanguini uterí és anormal. Aquest estudi amplia aquests resultats a la preeclàmpsia greu d'inici precoç, mostrant que els resultats Doppler anormals a l'inici del quadre clínic també estan associats a complicacions maternes. Una altra dada significativa del treball és que inclou una població homogènia de casos de preeclàmpsia greu d'inici precoç no prevista en estudis previs que no analitzaven els casos de pacients amb patologia precoç separadament.
Els resultats Doppler uterins anormals són, doncs, marcadors de risc matern i fetal, fet que aporta arguments per incorporar aquest tipus de prova diagnòstica en el maneig de la preeclàmpsia per identificar pacients que necessiten una vigilància maternofetal intensiva. Les conclusions de l'estudi són eminentment clíniques i directament transferibles al maneig d'aquesta patologia i senten les bases de futurs estudis que seran necessaris per definir estratègies de maneig d'aquesta malaltia basades en aquest mètode.