L’Hospital Clínic - IDIBAPS ha publicat recentment un estudi on es posa de manifest la importància d’una proteïna, anomenada Factor H de complement (CFH), per a la predisposició a desenvolupar degeneració macular associada a l’edat (DMAE).
La DMAE és una patologia crònica i progressiva que provoca una pèrdua irreversible de la visió. Afecta l’àrea central de la retina: la màcula, responsable de la visió central i de la fixació de la mirada, per realitzar activitats com llegir, utilitzar l’ordinador o conduir. Provoca visió central borrosa i alteració de la forma de les imatges i de la seva mida.
La retina s’encarrega de transformar la llum que rep en un impuls nerviós que arriba al cervell a través del nervi òptic, i així es perceben les imatges. És el teixit més metabòlicament actiu del cos. Degut a la complexitat de la retina, els mecanismes que desencadenen la DMAE encara són objecte d’estudi. El que se sap fins ara és que la inflamació persistent i l’estrès oxidatiu desencadenen una disfunció en l’epiteli pigmentari de la retina.
En aquest treball, desenvolupat per l’Institut d’Oftalomolgia del Clínic, els autors discuteixen la relació de l’estructura i la funció de la família de proteïnes del FH del complement com a reguladors de la inflamació i l’estrès oxidatiu en la patofisiologia de la DMAE.
L’envelliment suposa una capacitat reduïda de controlar el balanç entre els senyals pro- i anti-inflamatoris, que afavoreixen la inflamació crònica i, a la vegada implica un augment de l’estrès oxidatiu. El FH, és un dels principals reguladors del complement, i és capaç de regular la resposta inflamatòria, però també té un paper protector en l’estrès oxidatiu. No obstant, en pacients genèticament susceptibles, amb alteracions als gens CFH i CFHR4 del Factor H, sembla ser incapaç de controlar la inflamació crònica i el dany a la retina.
El FH dels pacients amb la variant genètica de risc Y402H, té alterada la seva capacitat de regular tant la inflamació com l’estrès oxidatiu. D’altra banda, els pacients amb nivells elevats de la proteïna FHR4 (degut a alteracions genètiques) competeix amb el FH i limita la seva capacitat protectora.
Aquests escenaris combinats amb els processos associats a l’envelliment contribueixen a la progressió de la DMAE. Aquestes troballes permetran desenvolupar i testar possibles teràpies que estimulin la funció dels gens alterats associats al funcionament del factor H.
Informació documentada per: Dra. Blanca Molins, Servei d’Oftalmolgia de l’Hospital Clínic de Barcelona, Grup de recerca Inflamació ocular: estudis clínics i experimentals, IDIBAPS.