Estudis previs d'aquest grup havien associat nivells alts de colesterol amb la disminució selectiva del glutation mitocondrial, en afectar les propietats fisicoquímiques de les membranes mitocondrials i, amb això, el transport de glutation del citosol a la matriu mitocondrial. En la seva última investigació, publicada recentment a Journal of Neurosciences, van revelar el paper del colesterol mitocondrial en la neurotoxicitat induïda per pèptids beta-amiloides. Van observar com l'increment de colesterol mitocondrial disminueix el glutation de la mitocondria i potencia l'estrès oxidatiu i la mort neuronal provocats per aquests pèptids.
Els científics van treballar amb dos models de ratolins transgènics amb el metabolisme del colesterol alterat. En els dos casos els nivells de glutation mitocondrial es trobaven compromesos. Després d’una infusió intracerebroventricular d'una solució de pèptids beta-amiloides, es va observar que els ratolins presentaven una resposta inflamatòria més gran, més estrès oxidatiu i mort neuronal. D'altra banda, es van realitzar tractaments amb èster de glutation, una forma soluble que es difon a través de les membranes cel.lulars de forma independent al transport afectat pels nivells de colesterol alts. Amb això, es va aconseguir recuperar els nivells d'aquest tripèptid i evitar els processos citotòxics associats.
Aquestes investigacions descriuen un nou paper del colesterol com a factor patogènic en l’Alzheimer i suggereixen un efecte dual del lípid en la progressió de la malaltia: contribueix a l'acumulació del beta-amiloide i promou la citotoxicitat. En conseqüència, les estratègies terapèutiques contra l'Alzheimer s'hauran d'encaminar a mantenir els nivells de glutation mitocondrial al cervell, reforçant la defensa contra la toxicitat dels pèptids beta-amiloides a les cèl.lules cerebrals. A més, altres fàrmacs comuns en el tractament de la hipercolesterolèmia, com les estatines, podrien complementar aquesta teràpia reduint els nivells de colesterol, per la qual cosa s'obren noves vies d'abordatge terapèutic d'aquesta malaltia neurodegenerativa.
Sobre la malaltia d'Alzheimer
La malaltia d'Alzheimer és un desordre neurodegeneratiu que comporta una pèrdua progressiva de la memòria i un deteriorament cognitiu com a resultat de la mort neuronal. L'absència de teràpies eficaces i la seva creixent taxa de prevalença converteixen aquesta malaltia en un dels principals reptes sanitaris del món occidental.
La patogènesi d'aquest desordre no es coneix encara i és probable que sigui el resultat de molts processos defectuosos interrelacionats. Tot i això, hi ha un gran nombre d'evidències que apunten un metabolisme energètic alterat i l'estrès oxidatiu induït pels pèptids beta-amiloides com a causes principals d'aquesta malaltia. A més, s'ha descrit que la hipercolesterolèmia constitueix, juntament amb l'edat, un dels factors de risc claus en Alzheimer. Tot i que encara no s'han pogut identificar exactament els mecanismes d'inducció de l'estrès oxidatiu, els últims estudis suggereixen un paper clau dels pèptids beta-amiloides a les mitocòndries del cervell.