La mort en soledat a causa de la COVID-19 va afectar en majoria a les persones grans hospitalitzades per COVID: el Dr. Massanés, geriatra del Servei de Medicina Interna, va recordar que el 26% dels pacients de més de vuitanta anys hospitalitzats van morir a l'hospital.
La pandèmia també ha provocat l'aïllament forçat dels pacients amb COVID-19 durant la seva estada a l'hospital. Com ho va recordar la Dra. Marta Mònica Sánchez, Psicòloga Clínica de la Salut del Servei de Psiquiatria i Psicologia, aquesta soledat no desitjada podia afegir riscos a la situació de malaltia i representar una adversitat afegida, especialment en situacions de final de vida.
Aquesta situació també va tenir conseqüències per als familiars dels pacients, quan a causa de la situació no es va poder proposar-los l'acompanyament habitual – i en particular a nivell emocional i psicològic – després de la mort del seu familiar. Una situació que Rosa, la dona d'un pacient que va morir de COVID, també va explicar: la manca d'informació durant l'hospitalització, i el fet de no poder acomiadar-se del seu familiar, va generar molta ansietat a la seva família.
La cura dels pacients afectats per la COVID i en final de vida també va afectar molt als professionals sanitaris que els van atendre: Elisabeth Ferrer, Infermera de Salut Internacional del Clínic va explicar el gran repte que va suposar pels professionals de primera línia i el fet que alguns van desenvolupar trastorns i patologies com l'ansietat, la depressió, a conseqüència de l'esforç emocional i físic que van fer.
Per això, la Dra. Sánchez i l'equip d'avaluació de l'experiència de pacient van organitzar una sèrie de grups focals amb familiars de pacients per tal d'identificar oportunitats de millora en el procés de final de vida dels pacients, sobretot en un context d'extrem aïllament i solitud.
L’objectiu principal del grup focal va ser avaluar quin impacte havia tingut la mort en solitud per al pacient i la seva família, així com proposar aspectes de millora de cara al futur. Els principals aspectes de millora que van proposar els familiars van ser relacionats amb millorar el contacte no presencial amb el pacient durant el seu ingrés, millorar la informació que se’ls donava, així com donar importància a realitzar un seguiment psicològic durant tot el procés assistencial i posteriorment.
Seguint aquest treball preliminar d'identificació de necessitats i d'intercanvi d'experiències, es va generar una enquesta per tal d’avaluar l'experiència dels familiars de pacients que van morir de la COVID, per a poder continuar recollint les perspectives i les vivències de les persones afectades, i identificar oportunitats que millorin el procés de final de vida i l'atenció als pacients en situació d'aïllament i de solitud en el futur.
L’enquesta és anònima i es pot respondre en el següent enllaç: Enquesta a familiars de pacients que han mort a l’Hospital a causa de la COVID-19.
