El llibre, editat per Edicions Vegueta, l’han escrit 12 periodistes catalans i és un reconeixement a l’esforç incansable de totes i tots els professionals del Campus Clínic que han treballat amb el màxim compromís i dedicació per fer-hi front. Al mateix temps, 'COVID-19. Cròniques d’una pandèmia’ també és un gest d’agraïment a totes les persones i institucions que han ajudat a l’hospital a superar els moments més difícils, amb donacions econòmiques i materials, amb el seu temps i amb el seu suport emocional. ‘COVID-19. Cròniques d’una pandèmia’ també és un homenatge a les persones que han mort per la COVID-19.
Pots comprar el lllibre ‘COVID-19. Cròniques d’una pandèmia’
Aquest dimarts ha tingut lloc la presentació del llibre en un acte a l’Hotel Catalonia Plaza, a la Plaça d’Espanya de Barcelona, amb la presència dels autors dels capítols i de professionals del Clínic. Durant la primera onada, l’Hotel Catalonia Plaza es va convertir en ‘hotel salut’ per atendre pacients amb la COVID-19. El llibre es podrà trobar a les llibreries a partir del dia 13 de juliol i també es podrà comprar a través del web.
Els periodistes que han escrit els diferents capítols del llibre són: Màrius Carol, Emilio Pérez de Rozas, Jessica Mouzo, Ana Macpherson, Antoni Bassas, Llucia Ramis, Marta Arrufat, Mònica Bertran, Víctor-M. Amela, Neus Tomàs, Roger Escapa, Josep Mª Martí. El llibre recull el testimoni de més de 50 professionals de diferents disciplines que han treballat al Clínic durant els mesos més complexes de la COVID-19.
Aquests són els capítols que conformen el llibre ‘COVID-19. Cròniques d’una pandèmia’. També podeu trobar un petit fragment de cada capítol:
- Introducció. Una pandèmia de valors i emocions (escrit per Màrius Carol)
- ‘25 de febrer de 2020. El día que el COVID entro en el Clínic’. (escrit per Emilio Pérez de Rozas): “Dicho y hecha la prueba, para desgracia de todos. El mismo doctor que sugirió esa variante, esa posibilidad, escogió a cuatro pacientes «autóctonos» con neumonía, les hizo la PCR y los cuatro dieron positivo en COVID-19. «Y entonces se lio la de Dios es Cristo —reconoce Bragulat—, pues no solo nos dimos cuenta de que teníamos un nuevo foco de infección, sino que nos percatamos de que todos los sanitarios, médicos, enfermeras y demás personal que habían estado en contacto con esos enfermos de neumonía podían estar infectados, sin saberlo, de COVID-19. Y, en efecto, muchos de ellos, casi todos, tuvieron que irse a casa por ser contactos estrechos”.
- Incertesa (escrit per Jessica Mouzo): “Tras el primer paciente, llegó un segundo pocas horas después. Y, luego, un tercero. La sala de Infecciosas se llenó y se quedó corta en pocos días. También la AVI y otras unidades de cuidados intensivos. El hospital se puso patas arriba para dar cabida a todos los enfermos que entraban por la puerta y las dudas se apiñaban entre los pacientes y los sanitarios. La realidad adelantaba a la evidencia y a la experiencia. Por no saber, la inmensa mayoría de los sanitarios no sabía ni ponerse un EPI. Robau parecía «un policía» en la unidad, bromea ahora”.
- Por (escrit per Ana Macpherson): “Teníamos 50 camas de críticos en todo el hospital y llegamos a abrir 140. Camas inventadas. Cada nueva UCI que abríamos se llenaba en 24 horas. Intubábamos sin parar, realmente pensamos que llegaríamos a colapsarnos, que tendríamos que enfrentarnos a la necesidad de rechazar a un enfermo porque no podríamos atenderle. Estuvimos a punto. Pero no ocurrió», explica Joan Ramon Badia, director del Instituto Respiratorio del Clínic”.
- Angoixa (Escrit per Marta Arrufat i Mònica Bertran): “Tot i que la mort és una part ineludible de la vida, la majoria de professionals sanitaris comencen la carrera professional pensant a com evitar-la i mirant d’allargar-la amb qualitat. Només quan ja han esgotat totes les opcions terapèutiques, i és una minoria qui s’hi enfoca, ens acompanyen en el final de la vida. Però a la primera onada no van poder ni salvar, ni atendre, ni acompanyar tots els malalts com haurien volgut”.
- Transformació (Escrit per Llucia Ramis): “Un matrimoni gran va estar ingressat durant un mes a la mateixa habitació. A la dona se la van emportar a l’UCI, i ja no en va tornar. Els fills van decidir que no li dirien a l’home que s’havia mort. Ell preguntava per ella cada cop que algú entrava a l’habitació, i també en les converses per videotrucada. On és? Com està? Quan tornarà? Fins que li van donar l’alta. Els canvis eren molt sobtats. Una persona que estigués bé es podia morir l’endemà”.
- Compromís (Escrit per Antoni Bassas): “Les UCI. Tot de malalts girats de bocaterrosa. A la Carmen li feia molta impressió veure’ls així, però encara li feia més impressió haver d’arrencar dels vidres de les habitacions els missatges que els familiars havien transmès per telèfon i que el personal d’infermeria havia escrit en un full perquè els pacients els poguessin veure i els fessin una companyia silenciosa. Missatges com ara «no estàs sol», «pensem en tu» o «te’n sortiràs». Però tot sovint els malalts no se’n sortien”.
- Generositat (Escrit per Víctor M. Amela):
No dormíamos tranquilos pensando en que se nos podían escapar oportunidades de comprar unos respiradores, mascarillas, batas, gafas…
- ¡China! De donde nos vino el virus nos llegó asimismo el material para combatirlo. ¡China!
- «La fábrica del mundo es China», afirma Rosa García, y me cuenta:
- Yo llamaba desde mi móvil a horas intempestivas a un empresario catalán de confianza en China, uno de nuestros contactos allí que nos ayudó desinteresadamente, y le pedía que fuera al aeropuerto para ver cómo cargaban en el avión el material comprado: «¿Has visto subir la caja de respiradores al avión?», preguntaba yo, ansiosa… «¡Sí, lo estoy viendo ahora mismo!», me decía… ¡Bien! Yo necesitaba saber que despegaba, rumbo a Barcelona…
- Cansament (Escrit per Neus Tomàs): “El teléfono era el único contacto al principio y, en muchos casos, al final. Karina se emociona al recordar que en las dos semanas en las que estuvo ingresada compartió habitación con seis pacientes y de ellos dos murieron. Uno era la señora a la que le prestó su móvil para que se despidiese de su hijo. El día que falleció ella se dio cuenta porque de golpe paró de quejarse. Karina se encontraba muy mal y le costó poder avisar de que su compañera de habitación había muerto”.
- Esperança (Escrit per Roger Escapa): Durant la primavera del 2020, l’Àlex Soriano tornava a casa en bicicleta. Els carrers de Barcelona transmetien una tranquil·litat que ara, dos anys després, es mengen els cotxes. Després de tot un dia tancat a l’hospital, ell, que és cap del Servei de Malalties Infeccioses, se sentia com el ciclista que està arribant al final de la cursa. Si a les competicions els últims metres són els del públic ovacionant els esportistes, aquell últim tram fins a casa seva l’omplien els aplaudiments en agraïment als sanitaris. «Sentíem que teníem la societat al costat», recorda.
- Epíleg: Dos anys de pandèmia (Escrit per Josep M. Martí):
El llibre inclou desenes de vídeos i fotografies captades durant les diferents onades de COVID-19 que s’han viscut al Clínic i una cronologia amb els fets que van passar al Clínic, a Catalunya i a la resta del món i que serveixen per fer memòria dels moments més intensos, incerts i emotius que s’han viscut des del 25 de febrer de 2020, dia en que al Clínic es va diagnosticar el primer cas de COVID-19 de Catalunya.
Les empreses Colonial, Hotel Investment Partners,Ferrer, Farmhispania Group i Catalonia Hotels & Resorts han donat suport al projecte i han permès finançar l’edició del llibre.
