El Clínic avança en l’abordatge de la cefalea en agrupaments (cefalea en racimos o cluster headache, en castellà i anglès respectivament) a través de l’estimulació cerebral profunda a un pacient com a tractament compassiu. Aquesta és una malaltia infreqüent amb pocs casos, que no responguin als tractaments habituals, publicats a revistes científiques. Aquest és el primer pacient tractat a Espanya i amb menys de 10 pacients tractats a tot el món amb aquesta tècnica millorada del Clínic. La implantació d’uns elèctrodes que estimulen i modulen l’activitat cerebral ja s’havia fet en altres casos, però no que es monitorés simultàniament l’activitat cerebral per intentar detectar noves crisis abans de què el pacient les noti. Conèixer els possibles patrons que precedeixen i prediuen un episodi podria millorar el tractament reduint els possibles efectes nocius de l’estimulació al cervell. Després de 3 mesos des de l’operació, la qualitat de vida del pacient ha millorat passant de 5 episodis de cefalàlgia al dia a no presentar-ne cap o algun d’esporàdic i poc intens que no requereix medicació, des de llavors. La cefalea en agrupaments és coneguda com la “la cefalea del suïcidi”, degut a què aquests episodis bruscos i molt intensos de dolor impacten en la qualitat de vida dels pacients, convertint-se en un factor de risc de suïcidi.
El Clínic ha dut a terme la neuroestimulació del pacient com a tractament compassiu, sota la codirecció del Dr. Víctor Obach i Dr. Santiago Fernández, neuròlegs, i el Dr. Pedro Roldán i Dr. Jordi Rumià, neurocirurgians. Tots ells són membres del grup multidisciplinari de ‘Cefalea i Àlgia Facial’ dirigit per la Dra. Neus Fabregat, de l’Institut Clínic de Neurociències de l’hospital Clínic Barcelona. El pacient presentava una cefalea en agrupaments refractària als tractaments habituals. Els resultats d’aquest primer cas han estat un èxit. El pacient de 58 anys presentava de 3-5 episodis de cefalàlgia intensa (1-2 dels episodis eren nocturns) d’una duració de 30 a 60 minuts sense resposta a cap tractament en els últims 10 anys. Després de l’estimulació cerebral, no ha tornat a presentar cap episodi i no ha necessitat medicació de rescat. Ha tornat a reconciliar el son, recuperant les ganes de fer activitats personals i socials que havia abandonat com anar en moto. Per altra banda, els elèctrodes implantats han començat a registrar la seva activitat cerebral i s’espera poder obtenir dades rellevants que permetin preveure possibles episodis pròximament. D’aquesta manera es pretén que l’estimulació cerebral pugui ser discontínua i que es dugui a terme només quan es detecti la possible crisi. Així mateix, es podran reduir els possibles efectes secundaris sobre el cervell i les seves connexions, i allargar la vida de la pila del generador implantat.
Es van implantar els elèctrodes en l’àrea tegmental ventral, a prop de l’hipotàlem, en una intervenció d’una durada de 3 hores i 4 hores d’estada a l’UCI, sense complicacions immediates. Tres dies més tard, el pacient va ser donat d’alta i es va començar l’estimulació crònica al dia 21, després de la implantació dels elèctrodes i de la comprovació de la seva correcta ubicació i funcionalitat. Després de les primeres setmanes d'estimulació s'han descartat efectes secundaris desagradables atribuïbles a l'estimulació.
La cefalea en agrupaments
La cefalea en agrupaments és un dels tipus de cefalàlgies més doloroses que existeixen, juntament amb la neuràlgia del trigemin. És infreqüent, però ocupa el segon lloc dintre de les cefalees primàries després de la migranya. La presenten 47.000 persones a nivell nacional aproximadament, essent més freqüent en homes que en dones. El 20% de les cefalees en agrupaments actuals es consideren cròniques i el 10% d’aquestes no responen als tractaments convencionals. Al Clínic es fa el seguiment de 70 pacients recollits en els últims 10 anys.
La simptomatologia principal són episodis bruscos de dolor molt intens i totalment invalidant a la mateixa zona de la cara i de l’ull, quasi sempre en un costat, que duren habitualment entre 30 minuts i 3 hores, en qualsevol moment del dia o de la nit. També s’acompanyen d’altres signes a la regió ocular com llagrimeig i caiguda de la parpella, a més de congestió o secreció nasal, tots ells al mateix costat on es localitza el dolor. Els episodis solen tenir una predisposició circadiana i estacional, és a dir, solen produir-se a hores concretes del dia i en mesos concrets de l’any, no presentant símptomes fora d’aquests períodes.
Existeixen diversos tipus de tractaments d’aquesta cefalàlgia segons el moment de la malaltia i la seva cronicitat. Alguns dels principals tractaments simptomàtics són els triptans, millor en les seves formes injectables o esprai nasal, i l’oxigen. També s’administren corticoides i lidocaïna infiltrant el nervi occipital major. Per altra banda, també s’utilitza com a tractament preventiu en comprimits el verapamil.
Quan el pacient no respon a aquests tractaments i a altres menys establerts, com la toxina botulínica, es consideren altres tècniques més invasives com el bloqueig anestèsic o la radiofreqüència elèctrica del gangli esfenopalatí. L’estimulació cerebral profunda és una alternativa que encara està en estudi i s’ha dut a terme en molts pocs casos arreu del món. Durant els episodis es recomana també evitar obligatòriament desencadenants com el consum d’alcohol.
Experiència de l’hospital Clínic Barcelona en estimulació cerebral profunda
L’estimulació cerebral profunda és una tècnica indicada per a trastorns del moviment refractaris al tractament convencional com la malaltia de Parkinson, la Distonia o el Tremolor essencial. Més recentment, també s’ha aprovat la seva indicació en Epilèpsia refractària i altres trastorns neuropsiquiàtrics.
El Clínic Barcelona és un centre de referència nacional per a aquests tipus de trastorns amb més de 300 intervencions amb molt bons resultats: sense mortalitat i amb menys d’un 0,5% d’infeccions relacionades amb la intervenció quirúrgica i de reoperacions per efectes secundaris o complicacions. Té més de 25 anys d’experiència en estimulació cerebral profunda en trastorns del moviment, més de 5 anys en Epilèpsia refractària i més de 2 anys d’experiència en altres trastorns neuropsiquiàtrics.
Amb la recent incorporació de l’estimulació cerebral profunda en les cefalàlgies es pretén seguir ampliant les possibles indicacions d’aquesta tècnica. A més, s’intenta millorar la tècnica amb la reducció dels possibles efectes secundaris per la toxicitat elèctrica limitant l’estimulació només a moments puntuals a través de la recollida de dades.
