Aquest modern tractament ha demostrat la seva eficàcia en el control de la glucèmia en dejú, és a dir, quan el pacient no ingereix aliments per un període de temps més o menys llarg, com per exemple mentre dorm Tot i així, el pàncrees artificial encara presenta dificultats a l'hora de calcular automàticament la dosi justa d'insulina quan el pacient acaba de prendre aliments (períodes postprandials) i es produeixen canvis o pics temporals en les xifres de glucosa. En aquests moments es presenta una multitud de factors a tenir en compte si es vol evitar en el possible una infusió excessiva d'insulina que pugui provocar una hipoglucèmia inesperada al pacient.
Amb l'objectiu de trobar una solució a aquest problema, el 2004, investigadors de l'Institut d'Automàtica Industrial de la Universitat Politècnica de València (UPV) (Jordi Bondia) i de l'Institut d'Informàtica i Aplicacions de la Universitat de Girona (Josep Vehí) varen iniciar un projecte d'investigació que ha donat com a resultat un nou algoritme en llaç tancat (auto-regulat) per al control de la glucèmia dels pacients diabètics, és a dir, un nou model de pàncrees artificial.
L'assaig clínic recentment iniciat validarà clínicament el nou algorisme davant la teràpia convencional. Cada un dels 20 pacients realitzarà 4 proves de menjar mixt en entorn controlat, 2 amb entorn glucèmic en llaç tancat (control automàtic) i 2 amb control glucèmic en llaç obert (sense control automàtic), i es compararan els resultats obtinguts sobre el control de la glucèmia durant els estadis amb control en llaç tancat respecte als realitzats amb control en llaç obert.
Com declara el Dr. Conget: "no estem al final del camí sino en el control automàtic de les xifres de glucosa per tal d'alleugerar pacients amb diabetis tipus I de la pesada tasca quotidiana de l'autocontrol de la malaltia. No obstant això, en els últims 5 anys s'han donat passos de gegant en aquest àmbit (alguns amb traducció a la pràctica clínica) i, tot i que encara hi ha qüestions per resoldre i els sistemes són imperfectes, estem arribant al final del principi. No s'ha d'oblidar que en l'espera permanent d'allò 'perfecte' podem desaprofitar l'enorme benefici del què és simplement bo".