En la seva elaboració hi han participat dos grups de reconegut prestigi: d’una banda, el Grup Europeu per a l’Estudi de la LLC (European Research Initiative on CLL, ERIC), presidit pel Dr. Emili Montserrat; i, d’altra banda, el Grup Europeu per al Transplantament del Moll de l’Os (European Society for Blood and Marrow Transplatation, EBMT), encapçalat pel Dr. Peter Dreger.
El servei d'Hematologia del Clínic és referent internacional, tant en l’estudi de la leucèmia limfàtica crònica (LLC) com en el desenvolupament de noves tècniques de transplantament de progenitors hematopoètics. Fins ara, el tractament per a pacients amb LLC amb pitjor pronòstic era el transplantament al·logènic de moll de l’os. Amb l’aparició de nous fàrmacs molt efectius per tractar la malaltia - inhibidors del senyal de BCR i antagonistes de BCL-2-, els especialistes, i els propis malalts, es plantegen quin és el millor tractament. Les recomanacions recollides a l’article que publica Blood aconsellen que a tots els pacients amb LLC d’alt risc se’ls hi ofereixi el tractament amb els nous fàrmacs. Si responen a aquest tractament, aleshores s’ha de plantejar o bé dur a terme el trasplantament del moll de l’os o bé continuar amb el tractament mèdic.
Així, a l’hora de suggerir una via o una altra, s’han de tenir en compte quins són els riscs que comporta el transplantament, que son els que abastament s’analitzen en aquest treball que sens dubte significarà un canvi de paradigma en el tractament d’aquesta leucèmia.
Leucèmia Limfàtica Crònica
La Leucèmia Limfàtica Crònica (LLC) és la forma més freqüent de leucèmia als països occidentals i representa un 30-40% del total de leucèmies. Es tracta d’un càncer d’un determinat tipus de glòbuls blancs, els limfòcits, i que es caracteritza per un augment lent i progressiu d’aquestes cèl·lules en la sang, medul·la òssia i altres òrgans. La seva causa es desconeguda i el seu pronòstic molt heterogeni, de tal manera que al costat de malalts dels quals la supervivència és de tan sols uns mesos, n’hi ha d’altres que la seva esperança de vida no es veu modificada per la malaltia. És per això que el seu tractament ha de fer-se d’acord amb les característiques del malalt i el risc que la malaltia representa en cada cas.
Referència de l’article:
Dreger P, Schetelig J, Andersen N, Corradini P, van Gelder M, Gribben J, Kimby E, Michallet M, Moreno C, Stilgenbauer S, Montserrat E.
Blood.2014 Oct 9.pii: blood-2014-07-586826.