L'Hospital Clínic de Barcelona va realitzar el primer trasplantament de pàncrees a Espanya en l'any de 1983, sent líder nacional en nombre de procediments realitzats a l'any des de llavors, amb un total acumulat de més de 650 trasplantaments. En l'actualitat és Centre de Referència de el Sistema Nacional de Salut (CSUR) per al trasplantament simultani de pàncrees-ronyó de cinc comunitats autònomes i d'Andorra. En diverses ocasions és necessari el trasplantament dels dos òrgans ja que el ronyó queda afectat, també, fruit de les complicacions que la diabetis provoca al pàncrees. En total, al Clínic s’han practicat 24 trasplantaments de ronyó i pàncrees, des de principis d’any.
El trasplantament de pàncrees és una alternativa de tractament per als pacients amb diabetis mellitus insulino-depenent (Tipus 1). El trasplantament de pàncrees es realitza una cirurgia complexa en què s'implanta el pàncrees complet d'un donant mort a l'abdomen del pacient. Com que una complicació freqüent de la diabetis és la insuficiència renal crònica, generalment el trasplantament pancreàtic es fa simultàniament amb el de ronyó (89%), o bé es trasplanta el pàncrees a pacients amb un trasplantament renal previ (10%). També hi ha casos especials en què únicament es trasplanta el pàncrees aïllat (1%).
L’experiència de tres pacients trasplantats
En Ramon ha tornat a riure
En Ramon fa 7 mesos que es va sotmetre a un trasplantament de ronyó i pàncrees al Clínic . Fa 26 anys que li van diagnosticar una diabetis tipus 1, que li va provocar que diverses vegades hagués d’ingressar a l’hospital per culpa de greus baixades de sucre. Fins i tot, va arribar a perdre el coneixement en alguna ocasió. La seva diabetis “tant descontrolada” li va començar a afectar al ronyó i va haver de començar a fer sessions de diàlisi dia sí, dia no. En Ramon confessa que “quan ho passava pitjor era després de les sessions de diàlisi i que només em trobava bé els dies que no en feia”.
En Ramon va rebre una trucada del Clínic a les 3 de la matinada dient que hi havia la possibilitat de fer-li el trasplantament. L’operació va anar bé. “He pogut tornar a caminar, a menjar i a riure, havia perdut fins i tot el somriure”, explica emocionat.
La Maria Josep tenia clar que la seva malaltia no li marcaria la vida
La Maria Josep té 57 anys i en fa 23 anys que un equip del Clínic li va fer un trasplantament de ronyó i pàncrees. Quan només tenia 15 anys li van diagnosticar diabetis tipus 1. Ella recorda que aquella època va “ser molt dura i fins i tot m’havia de punxar 4 vegades al dia”. La Maria Josep, però, volia seguir fent la seva vida i tenia molt clar que “la meva vida no aniria en funció de la diabetis. No volia dependre de la malaltia”.
Explica que en aquella època, finals dels 90, els mòbils començaven a aparèixer i que, finalment, li’n van regalar un. “Nomes tenia guardats els telèfons de la meva mare, de la meva germana i del Clínic”, explica. Quan la van trucar perquè anés a l’hospital a sotmetre’s a un trasplantament no va passar ni per casa i va anar-hi corrent. 13 anys després d’aquella intervenció “he recuperat llibertat i les meves complicacions per culpa de la diabetis s’han estabilitzat o desaparegut” conclou.
La Laura ja pot començar a fer plans de futur
Aquest mes de setembre la Laura va rebre un trasplantament de ronyó i pàncrees. Per fi, pot començar a fer plans de futur després d’haver estat 17 mesos fent sessions d’hemodiàlisi. La Laura havia de vigilar què menjava i què bevia i en prou feines orinava. “Després de cada sessió de diàlisi estava esgotada”, explica encara des del llit recuperant-se de la intervenció, però amb un somriure a la cara.
La Laura confessa que “quan vaig veure al meu pare plorar perquè havia arribat el dia del trasplantament t’adones del què pateix la gent que t’estima i tens al voltant”. Ara no pensa en com estarà amb 50 o 60 anys, “els problemes de la diabetis s’han aturat i ara començo una nova vida. Sóc optimista de cara al futur”, explica emocionada.
Un procediment complex i que requereix molta coordinació
El trasplantament de ronyó i pàncrees és un procediment complex que requereix la participació de diferents disciplines. Per la Dra. Joana Ferrer, cirurgiana del Servei de Cirurgia General i Digestiva del Clínic “aquest tipus de trasplantaments constitueix la única teràpia que ha demostrat la seva efectivitat”, no obstant, el Dr. Ramon Rull, també del Servei de Cirurgia General i Digestiva explica que “hem de valorar si aquest òrgan és realment òptim pel receptor. És una tècnica molt complexe i en un moment hem de decidir si tirem endavant el trasplantament o no”. La Dra. Ferrer conclou que “la supervivència de l’empelt i del pacient ha millorat, i això ha estat gràcies a la millora del protocol d’immunosupressió, a la tècnica quirúrgica i en el maneig pre-operatori del pacient. El trasplantament millora molt la qualitat de vida del pacient, això és innegable”.
Altres professionals implicats en tot aquest procés són els endocrinòlegs i nefròlegs. El Dr. Antonio Amor, del Servei d’endocrinologia i nutrició del Clínic és un dels encarregats de seleccionar el candidat ideal per el trasplantament i comprovar la diabetis tipus 1, o tipus 2 amb baixa reserva pancreàtica, perquè es puguin beneficiar d’aquest procediment. El Dr. Amor també explica que “fem el seguiment d’alguns pacients que la funció del pàncrees es va deteriorant i veiem quin pot ser el millor tractament”.
Per la seva banda, el Dr. Frederic Cofan, del Servei de nefrologia i trasplantament renal ressalta que “un doble trasplantament, de ronyó i pàncrees permet que el pacient es deixi de posar insulina, no és necessària la diàlisi, evita lesions cardiovasculars, existeix una major supervivència i estabilitza lesions oculars, tant importants en alguns pacients diabètics”
El trasplantament de pàncrees
El trasplantament de pàncrees és una alternativa de tractament per als pacients amb diabetis mellitus insulino-depenent (Tipus 1). Al trasplantament de pàncrees es realitza una cirurgia complexa en què s'implanta el pàncrees complet d'un donant mort a l'abdomen del pacient.
La diabetes mellitus és una malaltia crònica que es caracteritza per un augment dels nivells de sucre (glucosa) a la sang. Als pacients amb diabetis mellitus el control estricte de la glucèmia és fonamental per prevenir les complicacions cròniques, com la malaltia renal crònica (afectació dels ronyons), la retinopatia diabètica (malaltia dels ulls), o la neuropatia diabètica (malaltia dels nervis).
El principal objectiu del trasplantament de pàncrees és implantar al receptor cèl·lules que produeixen la quantitat d'insulina estrictament necessària per a cada moment. Els pacients amb un trasplantament de pàncrees funcionant són així mateix capaços de mantenir valors normals de glucèmia sense necessitar qualsevol altre tractament per a la diabetis. Un empelt pancreàtic funcionant és capaç de produir insulina en funció de les demandes metabòliques de cada pacient, establint un estat euglicèmic, que permet assolir uns valors normals d'hemoglobina glicada (HbA1c) sense episodis crítics d'hipoglucèmia.
