L’estudi HeBa està liderat per l’Hospital Clínic de Barcelona-IDIBAPS, juntament amb les Universitats de Luxemburg, Kassel i Innsbruck. els investigadors principals són la Dra. M. Jose Martí i el Dr. Eduard Tolosa de la Unitat de Parkinson i trastorns del moviment de l’Hospital Clínic de Barcelona i del grup de recerca de l’IDIBAPS Malaltia de Parkinson i altres trastorns neurodegeneratius del moviment: recerca clínica i experimental. La Dra. Alícia Garrido, neuròloga també forma parte de l'equip investigador.
L’estudi pretén aconseguir informació sobre 10.000 persones que no tinguin problemes neurològics d’entre 50 i 80 anys. Aquelles persones que tinguin familiars diagnosticats d'una malaltia neurodegenerativa també hi poden participar. És l’enquesta més gran sobre aquest tema que s’ha fet a Espanya hi es volen obtenir dades de 40.000 persones a tot Europa.
L’objectiu de l’estudi ’’Envelliment cerebral saludable’ o ‘HeBA’ (per les seves sigles en anglès, «Healthy Brain Aging») és identificar com més aviat millor les persones amb un major risc de patir la malaltia. Per obtenir aquesta informació s’ha dissenyat un formulari online amb preguntes sobre factors que es creu que estan associats a un major risc de patir Parkinson o altres malalties neurodegeneratives. L’estudi vol examinar científicament la idoneïtat d’aquests qüestionaris com a instruments de detecció precoç. En una segona fase de l’estudi, es convidarà una part dels participants al venir a l’hospital per a un examen més detallat.
L’objectiu més important en la investigació de la malaltia de Parkinson és trobar un tractament que curi o ajudi a frenar-ne la progressió. Actualment es diagnostica quan ja hi ha un dany irreversible en el cervell. La degeneració i pèrdua de neurones cerebrals s’inicia molts anys abans que la malaltia, amb el tremolor i lentitud de moviments, es faci patent. No es coneix bé els factors de risc (genètics, ambientals, d’estil de vida) que fan que es desenvolupi, però sí que se sap que les persones amb pèrdua d’olfacte o amb un familiar proper diagnosticat de Parkinson tenen més possibilitats de patir-la. Identificar quins són aquests factors de risc permetrà diagnosticar-la abans que es presentin els danys cerebrals irreversibles. Si bé la majoria de les persones mai contrauran la malaltia de Parkinson, la participació a HeBa pot ajudar a descobrir qui la contrau, qui no la contrau i per què.
Un dels motius pels quals no existeix una cura per a la majoria d’aquestes malalties és que, quan es diagnostiquen, ja s’ha perdut una gran part de les cèl·lules nervioses de manera irreversible. Amb el Parkinson, per exemple, quan es realitza el diagnòstic ja s’ha perdut el 50-70 % de les cèl·lules productores de dopamina. La mort de les cèl·lules comença molts anys abans que apareguin els primers símptomes.
Les investigacions que s’han dut a terme fins al moment suggereixen que els problemes com l’ansietat, la depressió, la falta de memòria, els canvis de personalitat, els trastorns del son, el restrenyiment o els trastorns olfactius poden aparèixer fins 20 anys abans que es manifestin els símptomes que conduiran al diagnòstic de la malaltia. És probable, tanmateix, que moltes persones, a mesura que envelleixen, presentin algun d'aquests símptomes sense patir després una malaltia neurodegenerativa. L’objectiu de l’estudi és identificar a aquelles persones que presentin un o diversos d'aquests símptomes i que tinguin un risc especialment alt de patir alguna d'aquestes malalties.
La malaltia de Parkinson és la malaltia neurodegenerativa més freqüent desprès de la malaltia d’Alzheimer. Es caracteritza per alentiment motor, rigidesa, tremolor i alteració de la marxa. A l’actualitat, no hi ha cap tractament curatiu o modificador de l’evolució de la malaltia, però es disposa de molts fàrmacs i, fins i tot, de tractament quirúrgic per millorar els símptomes.
L’aparició és gradual i l’evolució progressiva. Actualment es considera una malaltia multisistèmica amb molts símptomes no-motors, a més del motors. S’ha descrit una incidència (casos nous per any) d’entre vuit a 19 per 100.000 persones i any en la població general. És rara en persones menors de 40 anys i augmenta amb l’edat. Als 65 anys seria aproximadament de 50 per 100.000 i als 85 anys de 400 per 100.000.