La recerca en programes de cribratge poblacional de càncers com el colorectal, cervical, pulmonar, de pròstata o de mama, ha generat una gran quantitat d'evidència, el que fa que els sistemes de seguiment d'aquests pacients estiguin àmpliament sofisticats. No obstant això, manca molta informació sobre el cribratge de malalties no malignes, algunes de les quals tenen una prevalença i una taxa de mortalitat més elevades que els càncers més comuns. En particular, el cas de la detecció de la fibrosi hepàtica, precursora de la cirrosi, és especialment destacat, ja que es tracta d'una malaltia molt prevalent amb una elevada mortalitat.
"En els programes de cribratge de la fibrosi estem a la infantesa, mentre que els del càncer fa molt de temps que estan establerts", reflexiona Pere Ginès, líder de l'article i consultor del Servei d'Hepatologia del Clínic, catedràtic de medicina de la Universitat de Barcelona i cap del grup Malalties Cròniques del Fetge: Mecanismes Moleculars i Conseqüències Clíniques de l'IDIBAPS.
El 2019, la cirrosi va causar un 57% més de morts a tot el món que el càncer colorectal, amb un total de 2 milions de morts anuals. A més, la cirrosi és el principal factor de risc per al càncer primari de fetge, un dels càncers més comuns a escala mundial.
En aquest article de perspectiva, l’equip d’experts del consorci europeu LIVERSCREEN, liderat per l'IDIBAPS i finançat a través del programa Horizon 20/20 (847989), han utilitzat la seva expertesa i tot el que s'ha après en els programes de cribratge del càncer colorectal i de pulmó per explorar els beneficis, reptes, estratègies d'implementació i vies per a futures iniciatives innovadores de cribratge de la fibrosi hepàtica.
Ginès afegeix: "La detecció de malalties hepàtiques cròniques té el potencial de canviar el paradigma de com es diagnostiquen: des de l'escenari actual de diagnòstics tardans, quan la mortalitat és alta i la reversibilitat de la fibrosi molt improbable, fins a un diagnòstic precoç amb major probabilitat de reversibilitat i menor morbimortalitat."
Reptes del cribratge de la fibrosi hepàtica
Un obstacle important per a la detecció i identificació precoç dels pacients amb malalties hepàtiques cròniques és la manca d'estratègies establertes. Per tant, els programes de cribratge de la fibrosi hepàtica han de desenvolupar i validar estratègies per dirigir-se a la població de risc, convidar i informar els participants, fer proves de detecció i diagnòstic, informar i fer seguiment després de la detecció, al mateix temps que s'avalua el cost efectivitat d'aquestes estratègies.
Isabel Graupera, hepatòloga de l'Hospital Clínic, investigadora de l'IDIBAPS i també coautora d'aquest article explica que "en el cribratge de la fibrosi, encara hem de resoldre molts dubtes com per exemple quin és el millor mètode, el cribratge dirigit o el cribratge en massa; hem de determinar quina és la millor manera de fer el seguiment als pacients, especialment en els grups socioeconòmics més desfavorits; i hem d'adaptar els dissenys a tots els sistemes de salut existents".
Per altra banda, en l'article també es reflexiona sobre la necessitat de dur a terme assajos clínics que aportin evidència sobre la rendibilitat de cada mètode de cribratge i que posin al centre la reducció de la mortalitat, cal demostrar que incrementar la detecció precoç de la fibrosi hepàtica millora el pronòstic de la cirrosi.
Aquests nous models idealment haurien de ser econòmics, acceptables, fàcilment aplicables a gran escala i que permetessin la personalització. Una opció interessant és la detecció multifàsica, que combina la detecció de diverses malalties en una sola visita. La raó d'aquesta estratègia és que els pacients amb fibrosi hepàtica sovint també tenen risc d'altres malalties com l'arterioesclerosi, el càncer de pulmó, el colorectal o altres.
