En aquest cas, mitjaçant una ecografia feta a la setmana 21 de gestació, els metges de l’Hospital de Cartagena que feien el seguiment de l’embaràs de la mare van detectar que el fetus tenia els pulmons molts dilatats, estaven comprimint el cor i produint una fallada cardíaca. Van referir el cas a Barcelona, on es va confirmar el diagnòstic: la laringe estava totalment obstruïda.
La intervenció es va fer a les 21 setmanes i dos dies d’embaràs. Gràcies a una llarga i exhaustiva preparació de més d’un hora, els cirurgians van necessitar només 20 minuts per portar-la a terme. Va consistir en anestesiar el fetus, col·locar-lo en una posició adequada i introduir un fetoscopi (endoscopi especial de cirurgia fetal, que fa només 3 mm de gruix a l’úter) a la boca fetal fins a la laringe, on hi ha les cordes vocals. Un cop arribat a la laringe l’equip va comprovar que semblava normal però que estava obstruïda per una membrana. Amb instrumental especial de cirurgia fetal, de diàmetres de menys d'un mil•límetre, es va perforar i eliminar la membrana. Desprès d’explorar la tràquea i els bronquis per confirmar el seu aspecte normal es van rentar totes les secrecions acumulades per accelerar la recuperació.Durant les setmanes següents a la cirurgia els especialistes van comprovar que els pulmons recuperaven poc a poc la mida normal, i la fallada cardíaca millorava fins arribar una situació de recuperació completa. L’embaràs va seguir el seu curs normal i setze setmanes després va néixer el nadó, al seu hospital de Cartagena. El nadó no va requerir cap suport de ventilació i va pesar en néixer 2.850 grams.
Per primera vegada, amb èxit
Altres equips ja havien intentat realitzar la idea de perforar la laringe per salvar la vida al fetus en tres ocasions durant els ultims 10 anys, però sense èxit. L’equip de Barcelona creia que aquests fracassos es devien a haver operat casos massa complicats (tenien altres malformacions addicionals) i a haver utilitzat tècniques massa invasives que implicaven un risc molt alt de prematuritat. L’equip havia establert uns criteris previs i havia dissenyat una cirurgia per a quan aparegués l’ocasió, que es va donar en aquest cas: el fetus presentava una forma d’obstrucció laríngia aïllada, provocat per una membrana anòmala, una mena de tabic que es situa just per sota de les cordes vocals i tapona completament la sortida per la tràquea. L’equip de Barcelona creia que en aquest cas havia de ser possible tècnicament eliminar la membrana, salvant el fetus.
Programa de Cirurgia Fetal Clínic-Sant Joan de Déu
Ja fa 8 anys, l'Hospitals Clínic i l'Hospital de Sant Joan de Déu van constituir el Programa de Cirurgia Fetal, actualment un dels de major volum al món, que ha permès donar solució amb tècniques de teràpia fetal a més de 1.200 embarassos. En aquests moments rep mes de 2.500 consultes anuals per valoració i tractament de malalties fetals, de les que entre 120 i 150 requereixen cirurgia. El seus membres són pioners internacionals i han participat en el disseny de moltes de les tècniques que s’apliquen en l’actualitat. El programa combina l’expertesa en Medicina Fetal, Cirurgia Pediàtrica i Neonatologia dels dos centres, que permet atendre nadons amb la màxima complexitat.
L’any 2012 l’equip ha estat reconegut per la Comissió Europea per dirigir, des de la Universitat de Barcelona, el primer doctorat internacional Erasmus Mundus en Medicina Fetal, que s’ iniciarà l’octubre d’aquest any.
Proper Centre de Medicina Fetal i Neonatologia
Els dos centres han decidit donar un pas endavant, cap a la formació d'un únic centre de medicina maternofetal i neonatal amb seu al Clínic i a Sant Joan de Déu. El centre integrarà, sota una direcció única, tota l’activitat, clínica, docent i de recerca-innovació, i això permetrà consolidar l'excel•lència assolida i disposar d’una de les àrees en medicina i teràpia fetal més grans del món. D’aquesta manera, Barcelona referma encara més la seva posició de lideratge internacional en medicina fetal.