L’Hospital Clínic de Barcelona, a través de la Comissió de Violència Intrafamiliar i de Gènere (CVIG), reafirma el seu compromís institucional en la visibilització i atenció a la violència de gènere en l’àmbit de la salut, i fa públic que un total de 468 persones, la majoria dones, han estat ateses, víctimes de violència sexual a l’Àrea d’Urgències durant el 2021. Aquesta xifra suposa que en els darrers 5 anys s’han atès 2.023 agressions sexuals. L’informe demostra que es tornen als nivells de pre-pandèmia en el nombre d’agressions sexuals ateses a l’Hospital Clínic de Barcelona (503 agressions sexuals en el 2019).
Les dades recollides demostren que el 90% de les agressions es van cometre a dones i el 10% a homes. El 100% dels agressors van ser homes i aproximadament en el 50% dels casos coneguts per les víctimes. Si ens centrem en l’edat de les víctimes, el 46 % de les agressions a dones van ser a joves entre 16 i 25 anys de les quals el 5,4% eren menors d’edat (16 i 17 anys).
En l’informe de la Comissió de Violència Intrafamiliar i de Gènere es conclou que el 42,4% de les persones agredides arriba a Urgències per iniciativa pròpia, el 21% amb acompanyament policial i el 22,2% arriba a Urgències derivada d’un altre centre de salut (clíniques privades, CUAPS i altres hospitals). També es conclou que el 7,7% de les persones agredides arriben amb ambulància del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM).
El 62,8% de les dones van ser violades (vaginal, anal, bucal) i el 56% de les agressions a dones es van produir en un domicili, mentre que el 18,3% van ser agredides a la via pública. L’estudi permet aflorar que 14 noies, totes elles menors de 25 anys, van ser agredides sexualment per taxistes quan tornaven a casa desprès d’una sortida nocturna. També destaca que 8 de les dones agredides eren persones en situació d’indigència, xifra que suposa un augment respecte a les 3 dones que ho estaven al 2020.
El 6% de les víctimes van ser agredides per la seva parella, exparella o marit. El 2020 aquesta xifra va ser va ser més alta a causa dels confinaments domiciliaris que hi va haver a causa de la primera i la segona onada de la pandèmia del coronavirus, al que va comportar un total aïllament de les dones i la manca de suport social i dificultats d’accés als serveis d’atenció comunitària. Aquestes agressions sexuals comporten sempre maltractament psicològic i amb freqüència lesions i maltractes físic com ferides, traumatismes, cremades i cops, que també cal atendre. Tanmateix cal tenir en compte, que són un indicador de gravetat i de risc per la seguretat de la dona i dels seus fills/lles.
El 12% de les agressions a dones les va cometre més d’un agresor, xifra que representa el doble que al 2019. El 31,4% de les agressions van ser comeses sota la submissió química de la víctima, ja que hi ha indicadors que es van produir sota els efectes de l’alcohol o d’altres substancies que disminueixen l’estat de consciencia, la capacitat de consentir i la possibilitat de resposta per defensar-se. Aquesta xifra es similar a la dels darrers anys analitzats, excepte el 2020 en que va ser més baix. L’informe també recull que el 61,7% de les dones agredides manifesten, en el moment de la atenció a Urgencias, la seva intenció de denunciar el delicte del que han estat víctimes.
L’Hospital Clínic de Barcelona sosté que la violència emmalalteix i les agressions sexuals comporten riscos per la salut, provoquen noves malalties i problemes de salut mental a curt i llarg termini. Les seqüeles posttraumàtiques poden aparèixer immediatament després de la agressió, o aparèixer setmanes o mesos després.
L’Hospital Clínic com a hospital de referència en l’atenció a la violència sexual, disposa d’un protocol específic i especialitzat, basat en un model d’atenció integral en la urgència i en el seguiment de les seqüeles en el qual intervé un equip multidisciplinar amb diferents professionals i nivells assistencials. El protocol implica professionals d’infermeria, treball social, ginecologia, cirurgia, psiquiatria i psicologia i de malalties Infeccioses.
Any darrera any, la Comissió de violència Intrafamiliar i de gènere segueix treballant per oferir a les víctimes un model basat en bones pràctiques en l’atenció a la violència masclista en l’àmbit de la salut, i en actuacions mèdiques i sanitàries que donin resposta a les seves necessitats, oferint acollida i acompanyament, respecte en les decisions de les víctimes, i evitant la revictimització secundària.
