La reparació amb catèters representa actualment la millor alternativa no quirúrgica per corregir la disfunció de la vàlvula tricúspide i millorar els símptomes i el pronòstic d’aquests pacients. El Clínic consolida, d’aquesta manera, el seu programa en aquest tipus de procediments, que engloba des de l´implant d´un anell valvular, un clip tricúspide o l´implant d´una vàlvula a aquest nivell. Aquestes tècniques s’apliquen gràcies a un equip multidisciplinar format per cardiòlegs intervencionistes, cardiòlegs especialistes en imatge, anestesistes i infermeria especialitzada en hemodinàmica així com cirurgians cardíacs.
La Dra. Marta Sitges, cap de l'Institut Clínic Cardiovascular, sosté que “aquestes tècniques milloren de manera gairebé immediata la capacitat física d’una persona que es fatigava a causa d’una insuficiència cardíaca dreta. Amb aquests sistemes s’evita la cirurgia a cor obert i el pacient es pot donar d’alta a les 24-48 hores del procediment”. Aquestes tècniques només es reserven a pacients que presenten un alt risc quirúrgic, ja que avui dia, la cirurgia cardíaca encara representa la tècnica d’elecció, sobretot en pacients joves amb defectes estructurals a la vàlvula. Durant la intervenció es col·loca un catèter a través de l’engonal dreta del pacient que arriba fins al cor i permet col·locar el dispositiu escollit (anell, clip o vàlvula) per reduir de manera significativa la insuficiència tricúspide. Un cop alliberat el dispositiu, es retira el catèter i es col·loca un petit punt a la pell que es retira a les 12 hores de la intervenció.
La insuficiència de la vàlvula tricúspide és una afecció en la qual la vàlvula que es troba entre les dues cavitats cardíaques dretes (ventricle i aurícula drets) no tanca correctament. El mal funcionament d'aquesta vàlvula permet que la sang flueixi de tornada a la cavitat superior dreta de cor (aurícula dreta) provocant fatiga progressiva i acumulació de líquid a abdomen i extremitats inferiors (edemes). La insuficiència de la vàlvula tricúspide pot ser el resultat d'una afecció de naixement (malaltia cardíaca congènita) tot i que el més habitual es que sigui secundaria a una dilatació de l´aurícula o ventricle drets per malalties cardíaques concomitants.
El Dr. Xavier Freixa, cardiòleg intervencionista del Servei de Cardiologia del Clínic i responsable del programa de reparació tricúspide transcatéter remarca que “la vàlvula tricúspide ha estat una vàlvula oblidada durant molts anys. La gran capacitat del tractament diürètic per eliminar l´excés de líquid acumulat a l´organisme a causa de la insuficiència tricúspide, ha fet que aquests pacients només consultessin en estadis molt avançats de la seva malaltia. Actualment sabem que si tractem aquests pacients de manera més precoç amb alguna d´aquestes tècniques, revertim el deteriorament de la vàlvula i evitem que el pacient hagi de prendre dosi creixents de diürètics”.
La Dra. Laura Sanchis, cardiòloga especialista en imatge, afirma que “la insuficiència de la vàlvula tricúspide, en general, no presenta signes ni símptomes a les fases inicials de la malaltia. Només en els casos en què la disfunció de la vàlvula tricúspide té un grau sever, es comença a presentar simptomatologia típica progressiva”. Alguns dels signes i símptomes evidents de la insuficiència de la vàlvula tricúspide són els següents: la fatiga intensa, la pèrdua de la capacitat per fer activitat física, inflor o edema a les cames i abdomen per retenció de líquids. En fases molt avançades poden aparèixer alteracions de la funció del fetge o ronyons. Detectar aquesta patologia de manera precoç és clau per poder determinar el millor moment d´intervenció sobre la vàlvula abans que hi hagi una afectació orgànica irreversible.
