Un equip de recerca del Servei de Neonatologia de l'Hospital Clínic – pertanyent a l’Institut Clínic de Ginecologia, Obstetrícia i Neonatologia (ICGON)- ha desenvolupat un algoritme de disseny d’una mascareta individualitzada per a ventilació no-invasiva per a nounats impresa amb tecnologia 3D. Aquesta mascareta, a diferència de la majoria de mascaretes estandaritzades que hi ha al mercat, s’adapta de manera personalitzada a la cara del nounat. D’aquesta manera se solucionen dos dels problemes més freqüents dels nadons que necessiten ventilació no-invasiva: disminueixen tant les fuites d'aire i les temudes úlceres per pressió de la pell.
L'equip, liderat pel Dr. Óscar Garcia-Algar, cap del Servei de Neonatologia, està format per la Dra. Cristina Borràs-Novell i l'enginyer biomèdic Mario García Causapié. El Dr. Garcia-Algar explica que les mascaretes nasals que hi ha al mercat tenen unes mides molt estandarditzades i, en tractar-se de nounats generalment prematurs, mai no s'acaben d'adaptar prou bé a les característiques anatòmiques de cadascú. "Aquesta dificultat va impulsar a l'equip a buscar possibles solucions i a treballar de costat amb la Direcció d'Infraestructures i Enginyeria Biomèdica del Clínic", explica.
El resultat és una mascareta nasal dissenyada mitjançant un escàner 3D i fabricada amb una impressora 3D. Els materials que empra són silicona biocompatible i hipoal·lèrgica, proporcionada per l’empresa Elkem Silicones France SAS, i la seva impressió es duu a terme a l’empresa Avinent Implant Systems, entitat certificada com a fabricant de dispositius mèdics. Es tracta d’un procediment molt poc invasiu perquè l’escanejat del rostre del nadó es fa des de fora la incubadora, sense manipular-lo.
Fins ara les aplicacions de la tecnologia 3D en neonatologia eren força limitades, però és un àmbit on hi ha molt camp per córrer. A més, aquesta tecnologia, sobretot les impressions 3D en silicona, contribueixen a la individualització de les cures neonatals. Així ho explica Mario García: "la unió entre la neonatologia clínica hospitalària i l'enginyeria biomèdica dins dels hospitals és un exemple de com la tecnologia i el disseny de solucions que parteixen de les necessitats del mateix hospital tenen un impacte directe en l’experiència del pacient. També impacten en la qualitat assistencial, sobretot en aquells que no veuen resoltes les seves necessitats pels productes disponibles al mercat”.
Un 70% dels nounats molt prematurs necessiten suport respiratori, una xifra que arriba pràcticament al 100% en el cas dels prematurs extrems. Això fa que hi hagi molts nounats que es poden beneficiar d'aquesta innovació. La Dra. Cristina Borràs-Novell explica que ara mateix hi ha molt poques solucions pels nadons amb un pes inferior als 500 g, però projectes com aquest poden millorar-ne la supervivència. També afegeix que "personalitzar solucions perquè sobrevisquin amb ajuda de la innovació tecnològica és un gran pas".
Ara per ara totes les proves s'han fet emprant un maniquí, però s'espera poder-ho testar aviat en nadons reals. El projecte es troba en la segona fase, la d'assaig clínic, i està esperant l'aprovació de l'Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris. De moment el projecte ja ha guanyat dos premis: el CATI d'Innovació Campus Clínic el mes de desembre passat i l’ajut el Respisurf Adolfo Valls que lliura la Sociedad Española de Neonatología.
